No sé si ho haureu notat: la farina i el llevat han estat alguns dels béns més preuats durant les setmanes que portem de confinament. Qui més qui menys ha aprofitat el temps a casa per dedicar-se a cuinar com a entreteniment. I també hi ha qui ha optat per posar en pràctica aquelles receptes que requereixen més temps de preparació com els pastissos, les pastes o fins i tot el pa. Les xarxes socials s'han omplert d'imatges de pa casolà, de magdalenes. Celebro l'èxit de la farina, el llevat, la farina de força, el bicarbonat, la massa mare. Celebro l'elogi de la cuina lenta, de la paciència, de l'espera, del respecte als tempos. Celebro aquesta petita rebel·lió que suposa el retorn al plaer de les coses fetes per un mateix en plena època del menjar ràpid farcit de sabors i colors artificials. Allunyar-nos de l'època de les corredisses i de no trobar mai temps per a allò essencial mentre la massa va pujant. Tornar al comerç de proximitat, valorar els productes locals, mentre la crosta es torra dins el forn i es va fent cruixent.

Les petites accions ens marquen el camí que haurà de seguir el món trasbalsat per la pandèmia. Ho hem aturat tot, però ens hem adonat que l'alimentació és més essencial del que recordàvem. Més essencial que el valor que de vegades li reconeixem. Ho deien fins ara moviments com slow food i tothom acabarà donant-los la raó: el dret a gaudir d'aliments bons, nets i justos, obtinguts tenint en compte l'equilibri del planeta, la biodiversitat i el compromís ètic amb els productors. Les pageses i els pagesos han estat treballadors essencials garantint amb la seva feina la nostra alimentació de qualitat. Un sector que les ha vist de tots colors i que ara afronta una campanya agrària marcada per moltes incerteses. Les nostres decisions de compra seran més rellevants que mai: si prioritzem els productors i els productes de proximitat i de qualitat o no. Si apostem pel petit comerç –greument afectat per la crisi sanitària, econòmica i social– o no. Les nostres decisions seran la clau del canvi i de la pervivència de moltes petites empreses del nostre entorn més proper. Després de la pandèmia haurem de trencar amb allò que deia Joan Brossa: "La gent no s'adona del poder que té."