Ens en sortirem


Tàrrega, 1986. Llicenciada en Ciències Polítiques, autora de diversos reculls de poesia, viatgera i membre de l'Associació Guixanet. Se sumà a l'equip de col·laboradors de la Nova Tàrrega fa uns quants anys amb els seus articles a De pe a pa.
Estem vivint una crisi sanitària com no en recordàvem cap. Una situació complexa amb una gran pèrdua de vides humanes i un greu cost també a nivell emocional, social i econòmic. Hem hagut de prioritzar les persones, de protegir la vida. I a la vegada hem hagut de fer grans esforços per no deixar ningú enrere, perquè aquesta crisi no la paguin els de sempre. Patim, encara ara, les conseqüències de la crisi econòmica del 2008. No només per l'increment de les desigualtats que va suposar sinó també per la capacitat limitada d'actuació que les mesures d'austeritat i de limitació de la contractació de personal van deixar en el sector públic.
Davant d'aquesta situació duríssima estem veient grans mostres de compromís i de solidaritat. Compromís com el del personal sanitari, del personal assistencial i del de totes les persones dedicades als serveis considerats essencials. I solidaritat de totes aquelles persones que a la nostra ciutat s'organitzen per ajudar a fer la compra o que cusen mascaretes i bates.
Davant d'aquesta situació també veiem estupefactes la militarització de la comunicació: com els uniformes i el llenguatge bèl·lic ocupen les pantalles. Sentim com es parla del virus com l'enemic a batre i se'l pretén combatre traient els militars al carrer. Una cortina de fum per a alguns que amaguen comptes en paradisos fiscals.
Però tot i això, sabem que ens en sortirem. Que està sent dur i que se'ns farà llarg. Però en sortirem. I esperem que l'endemà puguem canviar i repensar-ho tot. Uns poders públics més forts, una societat on tothom tingui les mateixes oportunitats i ningú no quedi enrere. Un sistema que no abusi dels recursos naturals i que respongui d'una vegada per totes a l'emergència climàtica. Una societat que valori el treball reproductiu, aquella feina que mai no para i que és essencial, perquè les que cuiden no deixen mai de fer-ho, tampoc en temps d'estat d'alarma. I ja és hora que els ho reconeguem, posant les cures i les professionals que les exerceixen al lloc central que es mereixen. O no haurem après la lliçó.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari