Com a conseqüència del que podríem qualificar de turbo-Sentència, el 131è president de la Generalitat de Catalunya, MH Quim Torra, ha estat enderrocat. Fulminat per alegria de molts unionistes. Encara que els polítics i governants més orgànics en diguin inhabilitat o destituït, que de fet és el que hi posa a la sentència a més de la multa de 30.000 euros, la veritat és que l'han fet fora i, per tant, políticament l'han enderrocat. Sigui com sigui que se'n vulgui dir, la sentència és sens dubte inacceptable i inassolible. A més, el jutge emèrit del Tribunal Suprem, Martín Pallín, ha afirmat que la sentència "està fora de la legalitat". Tot plegat molt greu. Definitivament, tant el govern del PP primer i ara el del PSOE amb Unidas Podemos i els Comuns han donat per vàlida la via de la repressió i la judicialització a Catalunya. 

Al marge de la munió de polítics, la majoria dels quals autèntics professionals de la crispació, de la contra i de la polèmica, que han proliferat singularment a Catalunya i han nodrit la majoria de les formacions unionistes de forma directament proporcional als avenços que ha anat portant a terme l'independentisme popular i social, hem de revisar allò a què vaig fer referència en l'article anterior en què manifestava que: l'independentisme català des del seu àmbit polític sembla que no sàpiga com jugar la partida amb l'Estat del qual ens volem independitzar. Per ser més precisos, diria que més que ens vulguem és que necessitem separar-nos si no volem deixar de ser qui som i qui volem ser. Si no volem seguir essent un poble ocupat i de súbdits colonitzats, fiscalment espoliat i amb la dignitat permanentment atacada i menystinguda, ultra la negació desacomplexada de molts dels nostres drets fonamentals. No són epítets recurrents sinó realitats perfectament constatables. Com ho és, ara més que mai, que la poderosa maquinària repressiva de l'Estat s'ha obsessionat amb Catalunya. Podria passar que d'alguna manera Espanya hagués entrat en pànic i nosaltres n'hàgim de ser la seva víctima expiatòria? Doncs sí.

Realment avui volia escriure sobre la Història universal de l'Ateneu de Tàrrega 1919-2019, però abans llegiré la publicació de la qual ja he comprat el llibre. Amb tot, m'ha vingut al cap una coincidència que m'ha fet pensar, justament l'any que ve (2021) el Club Natació Tàrrega farà el 75è aniversari de la seva constitució. La coincidència és perquè l'Ateneu de Tàrrega es manté dempeus (vull dir que encara és viu) gràcies a l'ajuntament municipal que al seu moment va signar un contracte que s'ha demostrat positiu en el sentit que l'Ateneu no n'ha perdut la propietat i em sembla que per aquí podria anar la solució amb el Club Natació Tàrrega, que sempre ha estat el pobre sac dels cops d'uns quants dels governs municipals. Només ho apunto, però en parlarem un altre dia.

Ara vull donar les gràcies al MHP Quim Torra, acabat d'enderrocar. Temps tindrem de comentar la gestió que ha pogut portar a terme dins del nostre limitat govern autonòmic. Vull distingir per damunt de tot la vostra dignitat i l'haver-vos mostrat sempre com un "Home d'Estat". Moltes gràcies, president Torra!