L'independentisme ha de canviar l'estratègia i la tàctica (11)

Bé, ara ja puc dir que, si no passa res que ho impedeixi, acabaré aquesta sèrie d'articles, diguem-ne monotemàtics, sobre l'independentisme (12 en total) amb la publicació del darrer que serà el 31 de juliol, just abans de les merescudes vacances de la gent de Nova Tàrrega. Avanço també que de cara a la represa prevista per al 21 d'agost, disposaré de molt més material que hauré pogut llegir de "manera pausada", tal com recomanen els seus autors, durant els dies previstos, popularment, com a vacances. I no faig cap sarcasme, perquè en realitat el que és llegir llegeixo sempre, en tot temps i en tot moment, ja que si hagués hagut d'esperar les vacances per fer-ho, encara estaria llegint el catecismo de l'etapa escolar de can Colapi.

De fet, vull dir que moltes de les preguntes, incògnites i reflexions que he plantejat al llarg dels 12 monotemàtics publicats, hauran començat a aclarir-se o a desembromar-se gràcies a la nova condició, prevista per llei, adquirida per part dels presos que sota el règim del tercer grau els permetrà comunicar-se i ser entrevistats amb una certa normalitat en tant que seguiran privats de llibertat durant el seu injust (i immoral) empresonament polític. N'acabem de gaudir una primera entrevista al darrer FAQS de la temporada de TV3 amb la presència de Jordi Cuixart, Josep Rull i Raül Romeva. I una segona el proppassat diumenge, exclusiva i en hores (diuen els entesos) de màxima audiència, a Oriol Junqueras.

Una característica a destacar és que tots ells van parlar de sí mateixos i de la seva família amb dignitat i mostraren sempre una força moral i ètica encomiable. Humanament és comprensible que fos així el fet de parlar d'ells més que no pas del futur i dels reptes polítics que té el país al davant. Amb tot, les pinzellades polítiques que van anar intercalant són força significatives de com pensen que s'hauria de bastir l'acció i el pensament de la futura estratègia independentista. Veurem. A nosaltres, la gent de tot el país, ens restarà l'obligació (i el dret) de fer preguntes i exigir respostes.
I, com a novetat esperada, de part dels que són a l'exili, en especial del president Carles Puigdemont, la publicació del primer volum del seu dietari del procés intitulat M'explico. De la investidura a l'exili (La Campana) explicat pel periodista Xevi Xirgo.

D'ací el meu compromís de llegir-lo "de manera pausada" i on espero trobar respostes a aquella fixació meva personal que vaig indicar al final del meu article núm. 9 de l'esmentada sèrie. (Continuarà amb el núm. 12 i final)