Homes-heroi de la història: Homes barons, blancs, i pertanyents a les classes dirigents (militars, governants, empresaris, etc.), dotats d'una visió més elevada que la resta de la humanitat sobre els camins i les dreceres del destí. És força comú homenatjar-los mitjançant estàtues muntant a cavall, brandant espases, o en altres actituds típicament heroiques. Rarament es troben estàtues de dones fent mitja, parint, cavant l'hort o sostenint un còctel molotov, i encara menys dones negres.

Teoria del gran home: una teoria historiogràfica del segle XIX que ha marcat força l'aspecte dels carrers fins a l'actualitat, segons la qual la història és el producte de decisions individuals preses en moments transcendentals per homes-heroi. Aquests grans homes, per tant, havien de restar immortalitzats pels segles dels segles mitjançant estàtues, còpies del seu físic realitzades en materials bells i resistents al pas del temps, com la pedra, el ferro, el marbre o el bronze, per guardar per sempre la seva memòria com una de les claus de volta que marquen el destí d'un poble. Això és història o és memòria?

Història: és una operació purament intel·lectual que, amb una actitud crítica, assaja una reconstrucció sempre problemàtica i incompleta d'allò que ha deixat d'existir a partir dels seus rastres i integrant els fets dins un conjunt explicatiu.

Memòria: record d'uns fets que pot ser individual o col·lectiva, però sempre és selectiva i molt manipulable, a la vegada que pot servir per manipular i insuflar consciència de pertinença identitària. Només accepta les explicacions que li convenen.  La memòria és una resistència sentimental al pas del temps, i hi ha memòries monumentalitzades i institucionalitzades, i en canvi hi ha memòries oblidades o silenciades. Molt sovint es confon memòria amb història.

Fal·làcia naturalista: confondre una propietat física o fàctica amb una propietat moral. Per exemple, una acció és plaent i per tant és bona. En història, consisteix a confondre l'èxit o el triomf amb  l'acompliment d'una missió moral, de manera que si no hagués succeït x, o no hagués existit y, ara no hauríem progressat fins aquí. Per tant, és bo que x o y s'hagin produït. Això és una fal·làcia, i les fal·làcies són enganys.

Ergo, atemptar contra una estàtua no és atemptar contra la història, ni desfer la història. Més aviat és fer història contra la memòria oficial.