ÀNGELS CASTRO

Intentaré que no surti la queixa per altres actuacions que m'han fet mal, i dolgut, a nivell físic, emocional i mental. Amb temps, quan ho deixi de plorar, potser ho podré explicar. Així que aquest escrit va per tot allò positiu que he viscut.

Vaig caure i em vaig fer mal. Radi amb una fractura de Collen, el cap del fèmur inflamat, l'espatlla adolorida i el colze tocat amb un cop important. Arran de tot això he caigut una vegada més, he tingut pinçaments a l'esquena per utilitzar la mà esquerra sense ser la meva mà dominant i he estat discapacitada durant aquests mesos de confinament.

He tingut sort de viure a Tàrrega. Just hi vaig venir a viure fa dos anys. Les meves filles viuen a Barcelona i el confinament em va deixar sola a nivell familiar, però he descobert una altra família. He tingut la sort de tenir la solidaritat de persones que s'ocupen de persones.

Als que heu estat al peu del canó de la solidaritat va aquest agraïment i reconeixement.

A la Xarxa de Voluntaris de Tàrrega i pobles, per anar a la farmàcia, a comprar, per l'empatia, pels vostres voluntaris amorosos, per la vostra rapidesa a atendre'm, per facilitar que tot fos més fàcil.
A la Creu Roja de Tàrrega. Dia sí i dia no m'heu trucat: com està? Necessita res? Podem fer alguna cosa més? No dubti a demanar-nos el que calgui!

Als companys de l'ANC de Tàrrega.  Àngels, només has de dir què necessites! M'he sentit molt acompanyada. També he rebut suport des del GI del Consell Local per la República.

Als comerços de proximitat de Tàrrega. Fer una trucada i que t'ho portin a casa. Fruita o menjar preparat. Proximitat també ha estat en Mohamed. Ell, que té tota la família a Pakistan. "No se preocupe, yo traigo a casa." Ell amb la seva gel·laba i jo amb bata d'estar per casa.

No puc fer res més que donar gràcies, gràcies i gràcies, a tots els que m'heu acompanyat en aquest viatge.