He de dir d'entrada que la "normalitat" que estem vivint és la que és. La que ens toca de viure i afrontar com sempre hem fet; ni vella ni nova. I, tanmateix, pot ser que cada dia hàgim de vèncer més dificultats, entrebancs i situacions que podrien acabar essent uns nous reptes, experiències imprevistes i tantes coses més que, com sempre abans i ara també, haurem de superar. I serà en aquesta lluita diària on humanament es veurà tothom immers gestionant llurs responsabilitats i obligacions, que no seran pas poques ni precisament fàcils donades les actuals circumstàncies. Cal dir, doncs, que tot allò que superem, o no, depenent de les circumstàncies particulars de cadascú, en aquesta obligada lluita diària, tan individualment com col·lectiva, significarà si així ho fem, poder sentir l'íntima satisfacció d'haver complert amb l'obligat deure en cada cas i moment. I tot, ho repeteixo, al marge de quin sigui el resultat final del nostre esforç perquè el que compta és haver lluitat amb la màxima responsabilitat i consciència.

A tot això, genèricament expressat, que és com el nostre pa de cada dia, ens mancarà als catalans el plus essencial de la nostra fràgil singularitat. La mateixa que sempre hem mantingut en la innocència del nostre esdevenidor. Innocència que s'ha fet més evident que mai. Com s'han fet també evidents els valors de justícia i llibertat que tant anhelem amb la ferma convicció que ara més que mai necessitarem com a poble tota la solidaritat, la confiança i la cooperació que siguem capaços d'activar. Vull destacar els valors essencials que de sempre han nodrit aquesta singularitat a què com a poble mai hem renunciat. I és aquí on situo les meves reflexions i on comencen a fluir els fets passats i llurs serenes interpretacions. Estic convençut que algunes de les reflexions a les quals he arribat després de moltes anàlisis us acabaran sorprenent, però ja us adverteixo que totes parteixen d'una lògica i una coherència ben fonamentades i degudament contrastades.

Serà, per tant, a partir del proper article de la sèrie que començo a proposar l'estratègia del canvi que al meu modest parer hauria de contemplar l'independentisme català, i puc avançar que el proper no tindrà malbaratament i serà per sucar-hi pa. (Continuarà)