Un lloc on viure

"Jo volia arreglar el terra. Aquell forat d'allà, per on ara en surten els escarabats, em té fregida. Hi he posat de tot el que tenen a les drogueries, però... ca. Ells surten de nit, fan soroll amb les potes, es passegen per totes les cantonades i pugen a les cadires. Se'n riuen, del que hi tinc, saps?, hi fan circuits: del sostre a la calaixera, d'allà a la meua tauleta de nit, fins al calaix de sota de l'armari de la roba, i tornen a començar. Un dia en vaig esclafar un mentre m'asseia a posar-me les sabates. Quin fàstic, les vaig cremar... quin fàstic! I ara, ara que els he aniquilat, i ja he tornat de l'hospital –perquè l'aire del verí contra els escarabats puja fins a la gola i t'ofega fins a deixar-te inconscient; vet a saber quantes hores...– ara tinc una gotera incessant que forada el sostre, just damunt del llit. De nit compto les gotes, que em trepanen el cervell, i m'hi fan bassals i hi salto, descalça, sense por dels escarabats. M'he canviat de costat per dormir: al coixí on reposava el meu marit hi creix una falguera."

Negatiu

"No és pels avis, i ara. Les bosses de sota els ulls? Dormo poc, tinc somnis estranys, em desperto tres cops a les nits. Cuino el que puc, que massa variat no acostuma a ser. L'ascensor ja no funciona. Sempre per les escales. (...) NO pots tapiar la finestra que dóna al carrer, l'única que tenim."

Gel

Ha comprat tres ampolles del líquid que desinfecta, cadascuna d'una marca diferent. Li agrada mirar l'etiqueta i llegir-ne els ingredients en veu alta. Posa les ampolles en remull per netejar-les del virus que troba arreu, i hi afegeix les mans, que també estan brutes. Es frega els dits amb els ulls tancats, els polzes dins dels palmells, com feia el seu amant. Es nota el pols als canells. Tot net, tot net.
Despullada, es mira al mirall i comença a desinfectar-se narius, orelles, aixelles. El cony, els llavis majors. Es frega l'anus amb el dit d'assenyalar, i riu de l'acudit. Hi torna: endavant, enrere, als costats. D'aquella vegada que una amant la va voler acariciar, i es pessiga fins a fer-se un blau. Mai, mai no em va estimar, i jo la volia. Es penetra amb perplexitat, amb convenciment, amb fúria. Té un orgasme bestial, i xiscla fort, fort, fins a fer tremolar els vidres i la porta mig oberta del pis on ha viscut fins al dia d'avui. Al vespre en comença una altra, més blanca i més neutra. Potser les dones d'allà se l'estimaran, i li clavaran agulles. Vull fer-me papallona, jo, vull fer-me papallona...

"Iaia, que ja has acabat? L'ambulància ens espera..."