D'entrada em sento obligat a fer un breu aclariment perquè no vull alimentar cap suposada polèmica com la que algú hagi pogut entendre, sigui amb l'interès què sigui (segons va aparèixer a Twitter), pel sol fet, al meu veure, d'una coincidència amb l'escrit aparegut a la Nova Tàrrega de la setmana passada intitulat Independentistes Sàpiens? d'un lector que, segons manifesta "aquests dies degusto de cada capítol com un nen petit" (sic) referint-se a la lectura de Sàpiens. Una breu història de la humanitat, fet que celebro i desitjo li sigui tan profitós com també ho està essent per a mi.

Cal precisar, però, que més enllà de la suposada coincidència, incloses algunes imprecisions passatgeres com la que l'autor de Sàpiens, Yubal Noah Harari, no és un científic sinó un pensador, i com la que "l'espècie humana ha evolucionat en els darrers tres milions d'anys mantenint idèntic codi genètic etc", quan en realitat en són sis els milions d'anys. En qualsevol cas, la seva referència a Sàpiens, només hi és al títol i en la breu introducció del seu escrit. De la resta val més no parlar-ne perquè, a més de sectària i molt barroera, està plena de formes artificioses que igual es podrien deure a consignes induïdes com als efectes d'un estrès posttraumàtic donada la difícil incertesa dels moments en què ens trobem tots plegats.

Només vull afegir que els independentistes catalans tenim molts reptes al davant gens fàcils d'afrontar i que per això cal treballar, no pas insultant-nos, sinó esforçant-nos per superar el que per a alguns està més que predeterminat i que res té a veure amb el nostre dret a la suprema llibertat. Tanmateix, ja ens advertia, a la seva manera, Salvador Espriu quan va deixar-nos escrit: "L'home pot viure mil·lennis, només està amenaçat per ell mateix i per la seva imbecil·litat". És per pensar-hi, perquè en bona mesura la culpa del què està passant la tenim tota nosaltres, per imbècils? Doncs, potser sí. I més coses, és clar.

Per acabar aquesta petita trilogia feta amb la modesta pretensió de fer pensar, i ja que avui m'he desviat d'aquella intenció inicial, acabaré amb unes paraules de Yuval Noah que va deixar dites en una entrevista a VilaWeb: "La meva preocupació principal és que, a causa de consideracions a curt termini, la gent prengui decisions equivocades com, per exemple, encarar la crisi implantant règims autoritaris o fins i tot totalitaris, en compte de donar poder als ciutadans." En això estem.