És evident que la pandèmia de la Covid-19 ha trencat tots els esquemes de la mateixa globalització, diria que, d'entrada, els ha fet miques. Podem començar a pensar que hem entrat en una nova fita històrica els viaranys de la qual està per veure encara quins seran. Diria que la incertesa és total. I al respecte d'això, de la incertesa, s'escau recordar alguns dels pensaments de Jorge Wagensberg, qui, en tant que investigador i pensador de la ciència, va dir que "la incertesa és la complexitat de l'entorn", també que "la incertesa empeny cap a la uniformitat global, però és, amb freqüència, l'única esperança per al naixement d'una innovació local" i encara un altre "pensar és pensar la incertesa". No segueixo perquè posats a reflexionar i a pensar sembla que, donades les excepcionals circumstàncies en què ens trobem, s'imposa inicialment un exercici d'introspecció personal, social i, per què no, global.

Arribat aquest punt, és on em remeto al fil de les dades que ja vaig iniciar en l'article de la setmana passada basant-me en les mateixes fonts que ja vaig referenciar, l'autor de les quals és Yubal Noah Harari, de qui també vaig fer l'oportuna presentació.

Ell diu que l'any 1500 hi havia uns 500 milions de pobladors humans a tot el món. Avui n'hi ha 7.000 milions (dades oficials de l'any 2009). Es calcula que el valor total de béns i serveis produïts per la humanitat l'any 1500 era de 250.000 milions de dòlars (dòlars de l'any 2009). Avui en dia el valor d'un any de producció humana voreja els 60 bilions de dòlars. El 1500, la humanitat consumia uns 13 bilions de calories d'energia al dia. Avui, en consumim 1.500 bilions. Si repassem aquestes xifres veurem que: la població humana s'ha multiplicat per 14, la producció per 240 i el consum d'energia per 115.

Al llarg de la major part de la història, els humans no hem sabut res del 99,9% dels organismes del planeta, és a dir, dels microorganismes. No va ser fins al 1674 que un ull humà va veure per primera vegada un microorganisme, quan Antonie van Leeuwenhoek va mirar per un microscopi fet per ell mateix. Crec prou important i necessari abundar en aquestes dades i més que n'aportaré a fi de saber on som i cap a on podríem anar. (Continuarà)