JAUME ANDREU

Per als lectors curiosos i profans en la matèria (com és el meu cas) de llibres com el del científic Yuval Noah Harari, Sàpiens, Breu història de la humanitat, i que aquests dies degusto de cada capítol com un nen petit (àvid de saber del perquè de les coses), a les declaracions del president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell: "Espanya és atur i mort. Catalunya és vida i futur", l'esmentat llibre explica de forma sàvia com l'espècie humana ha evolucionat en els darrers tres milions d'anys mantenint idèntic codi genètic (en un 99% del genoma) als dels actuals primats, ximpanzés i goril·les, els nostres germans més propers. Albert Einstein ho diria de forma més incisiva: "Quan t'has mort no saps que estàs mort, no pateixes pel fet d'estar mort, però és molt dur per a la resta. Succeeix el mateix quan ets imbècil". O de les declaracions de la consellera de la presidència de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Budó: "...en una Catalunya independent no hi hauria ni tants morts ni tans infectats", Einstein potser també diria: "Tots sabem que la llum viatja més de pressa que el so. És per això que algunes persones semblen brillants fins que les sentim parlar". I ja posats en la matèria, a tal cúmul d'afirmacions pseudo-científico-patriotes, potser el mateix Einstein acabaria la classe magistral amb aquella també cèlebre conclusió: "Dos coses són infinites: l'estupidesa humana i l'univers; i no n'estic realment segur del segon". Ara resulta que, per la nostra condició de catalans (més guapos, més llestos i més eficaços amb un estat independent) hauríem resolt el repte de la Covid-19 de forma més àgil i eficaç que el que ho han fet els espanyols (i per ende, els italians, coreans, xinesos, argentins, austríacs i la resta d'espècies humanes existents al planeta). Fer-ho un mica millor que els britànics i els nord-americans tampoc té gaire mèrit si tenim en compte que parlem de poblacions guiades per éssers superiors per a qui l'índex Dow-Jones val bastant més que una vida humana.

Yuval Noah parla dels "individus cohesionats en petits grups alhora que aquests s'anaven cohesionant amb altres grups en un territori més ampli" com a possible explicació de l'èxit evolutiu dels humans des dels principis dels temps. D'igual manera que la espècie Homo VOX ha cohesionat un grup d'individus amb un discurs ple d'odi i superioritat racial ("venceremos al virus chino con anticuerpos españoles") i que parlem d'una població de "jihadistes ibèrics" que podrien adaptar-se i integrar-se plenament als hàbitats del Paleolític Superior, pensar com pensen l'individu Canadell i la indivídua Budó, en el qual tots els membres del grup independentista hi som per creure'ns més guapos, més llestos i més eficaços que la resta del món i que el que ens cohesiona són idees com aquestes, em repugna tant o més (per allò de la vergonya aliena) que el primitiu discurs dels "pecholobos ibèrics".

La meva Catalunya independent està cohesionada a partir d'una identitat, una llengua, una cultura i uns sentiments còmplices i compartits; una Catalunya més humana, més neta, més social, més senzilla... i també bastant més imperfecta que la que ens dibuixen els profetes Canadell i Budó. O dit d'una altra manera, quan s'il·luminin com ho fan sovint, com a mínim que no regategin a les seves proclames ni una sola coma: "Catalans imbècils, en una Catalunya independent no hi hauria ni tants morts ni tants infectats" o també, per exemple "A excepció d'Igualada i de trenta-quatre residències, en una Catalunya independent bla, bla, bla..." Sàpiens o no tan sàpiens, si m'han de tractar d'imbècil millor que sigui de cara i pel dret, que no és el mateix que el "dret a decidir" per a la resta com voldríem una altra Catalunya, també independent.