El que caldrà revisar quan tot hagi passat


Nascut a Tàrrega. És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, màster en Dret de l'Empresa i dels Negocis, graduat en el PDD per el IESE i doctor en Dret i Ciències Polítiques. És tècnic en la Unió Europea per l'Escola Diplomàtica, professor de la Universitat de Negocis ESADE, exdirector general i conseller delegat de diverses empreses del Grup Agrolimen i del Grup Borges. Col·labora amb Nova Tàrrega des de fa anys amb articles d'opinió que giren entorn de l'economia i el dret. El trobareu sota l'epígraf d'Economia política.
Quan tot així passat, quan la vida torni a la normalitat, serà el moment que la societat en què vivim reflexioni sobre el que ha passat i quines conseqüències haurà tingut sobre el nostre futur.
A partir del 2018, ens vàrem adonar que la Xina i els EUA havien incitat una guerra per les tecnologies digitals quan Trump va atacar durament l'empresa de telefonia mòbil xinesa Huawei, perquè la Xina i les seves empreses estava agafant el lideratge mundial en la carrera digital i de les noves tecnologies.Una carrera a la qual Europa, a excepció d'Alemanya, des de fa molts anys que ni hi és ni se l'espera. Les noves tecnologies digitals són les que estan canviant el món i la nostra societat a una gran velocitat, especialment en els àmbits de l'empresa, la mobilitat, militar i ara, en el sanitari. Els països asiàtics més avançats del món en l'àmbit tecnològic digital, com són la Xina, Corea del Sud i Taiwan, les han utilitzat de forma massiva per parar la Covid-19 i crear una vacuna contra el virus, a través de la geolocalització, drons, robots desinfectants, cascos intel·ligents, reconeixement facial massiu, intel·ligència artificial, etc. El nostre país ha de revisar els plans d'ensenyament de les universitats i fomentar la investigació en R+D per tal de no quedar totalment fora d'aquest nou món, ja que de moment és on som, un món en el qual els vehicles es conduiran sense conductor, les guerres es faran amb drons i robots, les empreses i les seves fàbriques funcionaran amb pocs humans, perquè els robots ocupant el seu lloc i no s'entén el funcionament de cap procés tècnic sense la intervenció d'algoritmes, intel·ligència artificial o el Big Data, entre altres.
En relació amb el món del treball, internet i les noves tecnologies digitals ho canviaran tot, ja que el teletreball suplirà en bona mesura el de la presència física en unes oficines, tal com ho veiem aquests dies de confinament, fet que comportarà una relació empresa/treballador basada en la confiança i menys en el control i on les reunions es faran virtualment com s'estan fent ara, estalviant costos de temps i diners. La idea d'una renda bàsica garantida, que en aquests moments es considera temporal per mentre duri la crisi sanitària, d'aquí a uns anys esdevindrà necessària, pel fet que la robòtica substituirà molts llocs de treball i moltes professions, passant a ser necessària per garantir un mínim de capacitat de consum perquè les empreses puguin seguir funcionant.
S'haurà de repensar també la imperiosa necessitat de fomentar la investigació en R+D amb tots els recursos necessaris perquè ajudi a la creació de noves indústries i activitats, ja que la tenim a mínims des de fa molts anys pel desinterès dels diferents governs. La que hi ha actualment, al marge de la iniciativa privada, és la d'uns quants investigadors universitaris pensant fonamentalment en la seva professió formativa, mentre que els països que estan liderant el món i que han assegurat un futur per als seus ciutadans són justament els capdavanters en la revolució digital i les noves tecnologies. El problema al nostre país és que, a diferència del populisme, el foment de l'R+D no dóna vots.
Els sistemes d'informació globals de què gaudim actualment, a través de diferents mitjans i que ens permeten tenir la informació en temps real, han mostrat tenir grans deficiències com el de la desinformació o de les fake news (informació falsa), fet que podem apreciar cada dia en aquests moments de confinament. Algú a nivell global i local haurà de posar filtres o alertes instantànies per aquest problema.
En relació a la geopolítica, hem vist la disciplina asiàtica, representada per la Xina, Corea del Sud, Taiwan i Japó, que els ha permès doblegar la pandèmia del coronavirus amb un termini relativament curt de temps, utilitzant l'avançada tecnologia digital de què disposen. La Xina, mitjançant una dictadura Big Data, ha combinat mètodes autoritaris del segle passat amb noves tecnologies digitals i una ciutadania que renuncia a les seves llibertats individuals en favor de l'estat, perquè aprecien la seva eficiència.
Per altra banda, als Estats Units aflora la seva gran fragilitat com a país al no disposar d'una sanitat pública, ja que la que existeix és privada i està concentrada en uns quants hospitals per a les elits que s'ho poden pagar i la resta està patint grans problemes per rebre un mínim d'atenció sanitària, i es postula per liderar el rànquing mundial d'infectats i de morts per Covid-19, a més de no tenir una protecció social mínima, que obliga els seus ciutadans a treballar fins i tot en les circumstàncies actuals, perquè per a ells és simplement una qüestió de supervivència.
Mentre que a la Unió Europea, aquests dies, hauríem de destacar la descoordinació i la falta de solidaritat entre els països membres amb uns països del nord retenint medicaments i negant ajuda de qualsevol tipus als països del sud, fet que converteix aquest espai comú en un "salvese quien pueda". Mentre, la Xina i Rússia vénen al rescat, ocupant el rol que fins no fa gaire anys tenien els Estats Units. Quan tot això hagi passat, Europa s'haurà d'oblidar dels Estats Units i recórrer altra vegada a la ruta de la seda.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari