Immersos en la precarietat i la fragilitat contemporània que ens té ben atrapats, la meua ment extraviada no surt de la perplexitat de veure com cada dia s'estrenyen més els confins dels nostres drets i llibertats.

En la qüestió més important que ens ocupa en aquests moments, qui està portant les regnes absolutes és l'actual govern (diuen que de coalició) de l'estat espanyol, el mateix que tant ens estima i tant poc ens respecta, i que, deu ser per això, sempre que pot ens empeny a la intempèrie política, social i econòmica. Són els mateixos que sempre s'omplen la boca d'autonomisme i descentralització (diuen que amb inspiració federalista) els que ara han aprofitat la situació d'emergència sanitària provocada per una pandèmia mundialment generalitzada, i han optat per una improvisada i irresponsable recentralització de tota la sanitat en general.

El nyap resultant és a la vista de tothom; només cal mirar les estadístiques de morts per cada milió d'habitants arreu del món, i més concretament en els 193 estats membres de l'ONU. I encara no hem acabat, és per això que vaticinen els experts que Espanya té un lloc assegurat en aquest macabre podi final. De mèrits, no li'n faltaran. I a nosaltres; pobres i desvalguts mortals, de víctimes humanes, al pas que estan portant, prou que n'acabarem ben servits. Veurem què passarà quan arribi l'hora de rendir comptes, si és que mai arriba.

Posats a perdre, només desitjo que el passat no perdi el poder de commoure'ns, perquè per ara només correm perills de gran abast. Ens ho van fotent tot amb vaselina centralitzadora, militarització social, poderosos de la fidúcia legal i els del gran capital ja saliven amb els nous estímuls de llur rastrera cobdícia, amb l'empara dels poders fàctics que anhelen un ben poc dissimulat autoritarisme. L'estat d'alarma que no para, i com voleu que pari si només ha fet que començar?

La ciutadania en general i a Catalunya en particular, a la intempèrie. Només destaca, com un far en la tempesta, la llum de la nostra independència. Com a símptoma d'estil hem rebut la xifra de 1.714 milers de mascaretes que ens ha enviat la Sanitat espanyola. La inadequada resposta del conseller Buch. I la ignominiosa mala bava que traspua aquest detall contra la nostra dignitat. Una penosa befa.