En l’anterior i primer escrit sobre la font del Rei, vaig donar una informació incorrecta dient que la inscripció dedicada al rei Carles IV havia estat gravada en l’esmentada font. Sortosament, he trobat a temps la primera crònica escrita sobre l’origen de la font del Rei. L’escriu l’any 1910 mossèn Ramon Nicolau, d’on tothom l’acaba reproduint i, com succeeix en el joc dels disbarats, acabem modificant-ne el contingut.1

L’any 1910 mossèn Ramon Nicolau Carreño escriu que després de la rubinada de Santa Tecla, “quedant-nos sols com per memoria de lo que fou una inscripció gravada a una piràmide junt al brocal del pou d’origen, que existex encara avuy dia y diu aixís…”. O sigui que la inscripció del 1792 era a l’origen de la font a la partida de Comabruna i no al monument de la font del Rei. Què se’n feu d’aquesta piràmide? Potser encara hi és i es troba soterrada per algun bancal? Cal tenir-ho present.

Segons mossèn Ramon Nicolau, l’obra de conducció es va adjudicar a un minaire de Sarrià, que estigué set mesos construint-la. La llargada de 1.200 metres de la mina seguia el vessant nord del Maset, a curta distància del camí de Granyena (avinguda Montserrat), ja que la publicació Acció Comarcal, en un escrit sense signar de l’agost de 19342 ens diu que: “El rajolí d’aigua que ara mateix en plena canícula brolla a Comabruna (font dels Romans), de la conducció del qual fins a l’indret de Sant Agustí, se n’ha trobat restes en les obres de la finca del senyor Màrius Amigó.”

La finca i el dipòsit d’aigua del senyor Màrius Amigó es trobava fins no fa gaires anys a l’actual carrer Jaume Balmes, cruïlla amb el carrer de Joan Miró, on fa pocs anys s’hi van fer les excavacions del Fossar dels Jueus. Diu la Crònica targarina: “Aquests dies ha estat tema de totes les converses, el descobriment d’uns esquelets humans, amb motiu d’unes excavacions que es fan per construir un dipòsit per a recs en una finca anomenada ‘Fossar del Sanou’, propietat del Sr. Màrius Amigó.” 3

Com dèiem en l’anterior escrit, la font del Rei va començar a brollar en quantitat i qualitat a partir de l’any 1789, i així ho va seguir fent durant més de sis dècades fins que l’any 1854 el cabal d’aigua va començar a minvar fins a no brollar-ne més. Hi hagué força intents per seguir portant aigua cap a aquesta font, però la rubinada de Santa Tecla de l’any 1874 ho va arrasar tot i, segons diuen les cròniques, no en va quedar cap rastre.

La sínia o pou soterrat, en part malmès, encara es conserva en un espai proper als antics horts de la Trilla i del Toló. L’obra és testimoni dels enormes esforços que van fer els targarins al llarg del segle XIX per obtenir aigua per beure i per regar.

En aquest escrit oferim les imatges i els alçats de les excavacions que es van fer els mesos de maig i de juny de l’any 2007 en aquesta obra hidràulica propera a l’hort de la Trilla i del Toló, i que hipotèticament, (encara amb alguns interrogants), la vinculem amb la mina o galeria subterrània que duia l’aigua des de Comabruna fins a la font del Rei. La similitud de les estructures d’aquesta sínia i pou amb les del Dipòsit de l’Aigua de Lleida ciutat, permet datar l’obra pels volts de l’any 1790, fet que la documentació existent confirma.

L’estructura de la sínia, de vora 14 metres de profunditat, descansa sobre quatre arcades, que formen un rectangle porticat. Dues arcades fan quatre metres d’ample i les altres dues, un metre seixanta. La paret nord és la més malmesa, però és la que confirma que l’aigua sortia canalitzada en direcció nord vers l’Ondara, cap a la placeta de Sant Agustí on hi havia la font. Pel costat sud hi brolla l’aigua que es filtra del subsòl. 

En el moment de fer la neteja i excavació del pou, es van trobar les restes dels catúfols o recipients de ceràmica que servien per pujar l’aigua i a les parets de pedra hi veiem els forats de bastida, necessaris per sostenir l’engranatge d’elevació de l’aigua, ja fos cap a la conducció subterrània o fins a la superfície.

Un patrimoni hidràulic que de cara al futur s’ha de preservar i conservar.

1 “Quadern del XIII Congrés Agrícol. Tàrrega, 15 i 16 de maig de 1910”. Edició facsímil a “La Font del Congrés (1910 - 2010)”. Col.lecció Natan. Ajuntament de Tàrrega - Font del Congrés. 
2 “Els nostres regs petits i els regs vells”. 4/08/1934. Acció Comarcal Núm. 154. Pàg. 5
3 “Macabra troballa”. “Crònica targarina”. Núm. 587. 26 de novembre de 1931. Pàg. 14.