Abans de l’actual i definitiva portada d’aigües a Tàrrega des del Canal d’Urgell, el subministrament d’aigua a la vila fou una preocupació constant i periòdica dels targarins al llarg dels segles. La importància que ha tingut i té, a escala econòmica, social i demogràfica, el subministrament d’aigua potable, es veu constantment reflectida al llarg de la història de Tàrrega.

De les moltes fonts que, al llarg de la nostra història, s’han anat perdent o estroncant a Tàrrega, n’hi ha una que, en aquest plujós any de 2026, ha tornat a treure el nas. Es tracta de la font de Comabruna, que fou objecte fa 237 anys d’una gran inversió d’obra pública, per dur la seva aigua fins a la font del Rei, situada prop del Raval de Sant Agustí, al marge esquerre de l’Ondara, i així garantir el subministrament d’aigua de qualitat per a tota la vila.

La història de la font del Rei conté un valuós element més: recentment s’ha vist enriquida per la inesperada troballa, a França, de l’aquarel·la d’un paisatge urbà targarí dibuixada fa més de 200 anys.

L’any 2016, la Generalitat de Catalunya va adquirir a França un fons privat d’aquarel·les i dibuixos fets per un soldat francès. Aquest fons, que ara es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya, consta de 34 vistes de Barcelona i 60 més d’altres llocs de Catalunya.

L’any 1823, l’exèrcit enviat per França, anomenat Els Cent Mil Fills de Sant Lluís, per acabar amb el govern liberal instaurat per Riego tres anys abans, va aconseguir imposar de nou el rei Ferran VII com a monarca absolut. Aquest fet va suposar l’inici d’una etapa política a l’Estat que es coneix com la Dècada Ominosa.

La victòria absolutista fou ràpida. Les forces liberals de Barcelona van capitular davant els francesos a finals de l’any 1823, però l’exèrcit francès es va quedar a Catalunya per mantenir l’ordre i evitar nous pronunciaments. Tot sovint, els batallons i companyies del cos armat sojornaven a Tàrrega, on feien estada als pavellons militars del Pati, o en algun dels grans espais o convents existents a la vila, així com en cases de particulars. 

Un dels soldats d’aquest exèrcit, el parisenc Adolphe Hedwige Alphonse Delamare, era dibuixant i arqueòleg. Durant els seus periples per casa nostra, va fer nombroses aquarel·les i dibuixos de gran fidelitat, d’indrets que avui ja no existeixen. El 24 de desembre de 1824, a Tàrrega estant, va dibuixar una aquarel·la de la font del Rei i de l’entorn del convent de Sant Agustí. Un espai emblemàtic de la vila, que va desaparèixer cinquanta anys més tard a causa de la rubinada de Santa Tecla. 

En aquesta font del Rei hi havia gravada la següent inscripció en llatí:

“Regnante Hispaniarum Rege Carolo IV. Tàrrega Pretore D. Josepho Omulrich. Ad Originem Fontium Indicandam Erectus Est Hic Lapis. Anno M.D.C.C.XCII.”

Que traduïda seria així:

“Regnant el Rei de les Espanyes Carles IV. Sent pretor [alcalde] de Tàrrega el Sr. Josep Omulrich. Per a indicar [el camí] cap a l’origen de les fonts, fou erigit aquest llapis [monument o làpida] l’any del Senyor 1792.”

L’origen d’aquesta font prové de l’any 1789 quan, en una propietat mig boscana de la partida de Comabruna, s’hi va trobar una fonteta. L’Ajuntament la feu obrir i van veure que en sortia aigua suficient per garantir-ne el subministrament a tota la població. Immediatament es va projectar una obra d’enginyeria hidràulica colossal que va consistir en una galeria subterrània de més d’un metre d’alçada, per conduir l’aigua al llarg d’un quart de llegua (1.200 metres) de mina, fins a la plaça situada al Raval de Sant Agustí, davant de l’antic pont medieval, on ara hi ha la passarel·la. La construcció d’aquesta mina va costar 3.100 lliures catalanes, una xifra important per a l’època. (2)

La galeria subterrània disposava, a mig camí, d’una magnífica galeria de registre i control, situada actualment dins un solar del carrer Francesc Moragues, que fou excavada pel museu comarcal el maig de l’any 2007. Donat el cabal i la qualitat de l’aigua de la font, l’any 1792, l’Ajuntament va acordar la construcció de la desapareguda font del Rei que avui podem contemplar gràcies a aquesta aquarel·la d’Alphonse Delamare. 

Continuarà.

(1) ‘Episodis d’història targarina. Les fonts de Tàrrega en els segles passats’. Josep Maria Segarra Malla. ‘Nueva Tàrrega’ núm. 1.464. 29/07/972
(2) ‘Petita història de l’aigua potable a Tàrrega’. Josep Maria Segarra Malla. Arts Gràfiques Camps. Tàrrega. 1975.