En el marc del 25 de novembre, us parlem del dia de la lluita contra la violència vers les dones. Cal remarcar que la violència té un impacte negatiu en la salut mental de les persones, provocant ansietat, depressió o estrès posttraumàtic. 

En una campanya que es va fer des de la federació d’entitats de salut mental: #nosotrassicontamos, es va explicitar que el 75% de les dones amb problemes de salut mental ha patit violència en l’àmbit familiar o de parella i que més del 40% de les dones amb trastorn mental han patit violència sexual al llarg de la seva vida.

Quan parlem de violència hi ha diferents tipus: No només hi ha violència amb relació a l’assassinat o a la violació, que sembla que són les notícies més cridaneres en l’àmbit mediàtic, hi ha violències que no es veuen: com pot ser el control pels diners o no deixar fer a una altra persona el que vol. Tot i que hi ha hagut canvis en les penes legals, encara queda camí perquè la justícia pugui acollir tota mena de violències. 

No es pot confirmar una causa en concret quan hi ha violència. Pot ser una causa biològica, psicològica, social… i donar-se una o totes a la vegada. Des de ‘Veu a les veus’ considerem que pot ser una resposta a la dificultat per poder afrontar conflictes. 

També venim a reivindicar que els actes de violència no van lligats a persones amb diagnòstic de salut mental. Els actes violents fets per persones amb diagnòstic de salut mental són inferiors al nombre d’actes que fan les persones que no tenen diagnòstic. De fet, s’explica que les persones amb problemàtica de salut mental acostumen a ser qui reben violència. Un exemple seria el cas del nostre company Pepe, el seu entorn no li explicava algunes coses que passaven pel fet de tenir un diagnòstic de salut mental. Això és una manera de violència. Amb el temps pot valorar que potser l’entorn ho feia com una manera de protegir-lo, però ell se sentia aïllat. 

A vegades es relaciona la violència amb un diagnòstic de salut mental perquè és un discurs fàcil i que fa molts anys que acompanya. Per a la societat és una manera de poder explicar el que no sabem o no entenem. Pel que fa a la persona que exerceix la violència, a vegades en fan ús per reduir el temps de la condemna. 

El paper que juguen els mitjans de comunicació és clau en aquest tema i influeix segons com s’expliqui la notícia. El fet de decidir una paraula o una altra afavoreix l’estigma i fomenta el sensacionalisme. Estar exposats cada dia a aquest tipus de notícies et pot fer sentir malament. 

Actualment, estem relacionant-ho tot amb la violència, però cal fer una diferenciació: el conflicte no és violència, és una cosa natural… debatre no és violència, estem en un moment en què tothom vol tenir la raó, però que algú no te la doni no és violència. És important tenir clar això també.

Us deixem un recull de recursos especialitzats en violència, dels quals disposem a Tàrrega:

- SIE (Servei d’Intervenció Especialitzada): és un servei d’atenció a les dones en casos de violència, de qualsevol mena. 
- SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones): és un servei d’atenció a les dones en què pots assessorar-te de qualsevol tema, en clau de dona. 
- SAI (Servei d’Atenció Integral per a persones LGBTI+): és un servei d’atenció pensat per a persones lesbianes, gais...

Desconeixem si per als homes hi ha alguna entitat.

En clau de salut mental, sí que existeix el canal de denúncia per si has patit una discriminació. Es troba a la web de Salut Mental Catalunya. 

Des d’aquí, us animem que si algú rep algun tipus de violència o discriminació es pugui atansar als recursos indicats. 

Acabem l’article amb la frase d’Isaac Asimov que diu: “La violència és el darrer recurs dels incompetents.”