L’arquitectura forma tant part de nosaltres que la podem fer servir, a través de diverses figures retòriques, per a definir la magnitud de les coses o les formes de ser. Així, si diem que una cosa és una veritat com un temple, sabem que allò és una realitat innegable i absoluta. També podem entendre que si algú ens diu una mentida com una casa de pagès, ens podem sentir estafats, engatussats amb una falsedat molt grossa. I que si algú, ben begut o no, deixa anar bajanades gruixudes, podem acusar-lo de dir-les de l’alçada d’un campanar.

Les persones també podem ser tot façana, és a dir, amb ganes d’aparentar el que no som i amb poca substància al darrere. O si algú ens vol animar quan no hem aconseguit aportar prou ajuda a una bona causa, poden dir-nos que no hi patim, que tota pedra fa paret.

De fet, els indrets del món són definits o bé per natura o per arquitectura. A vegades aquesta última pot millorar la primera i, en moltes altres ocasions, també té la capacitat de sepultar i enlletgir un paisatge que, intocat, hauria sigut memorable.

Per tot això, quan ens fixem en les façanes dels edificis podem entendre que no només ens interessem per la pell de les coses, sinó per una il·lusió del que hi haurà a dins. I en restauració patrimonial ha quedat ben desprestigiada la tècnica de conservació de façanes dels edificis, quan se n’enderroca tot l’interior per renovar-lo.

Allò que havia passat amb alguns edificis històrics i que tant agradava als promotors més insensibles, ara és vist com una operació estètica absolutament contradictòria amb el desevolupament saludable d’una ciutat. Quin sentit tenia, com va passar en nombroses cases de l’Eixample barceloní, buidar els edificis de forjats històrics, murs interiors i escales centenàries per autèntiques operacions immobiliàries que només conservaven la façana exterior com una tapa i la desvinculaven del seu interior construït, deixant-la com una màscara purament estètica, com si fos d’un dels decorats de Port Aventura.

Per això, si un vol conservar el seu patrimoni construït és important que no només pensi en la conservació de la façana, sinó en el conjunt d’estructures originals de l’edifici, format per murs, pilars, escales o revestiments interiors. 

No ens quedem només amb la campanya del Barcelona, posa’t guapa que es va produir als anys preolímpics per fomentar la rehabilitació d’una ciutat amb gran potencial, però encara certament grisa i descuidada. Apostem per una actuació integral que, actualitzada a la nostra època, més enllà de la conservació del patrimoni també haurà d’incorporar criteri de sostenibilitat i estalvi energètic.