La publicitat és aquella activitat comunicativa que utilitzen les empreses per divulgar entre els consumidors les bondats dels seus productes. Fins aquí tot correcte. El que passa de vegades (millor dit, sempre) és que aquestes “bondats” solen ser magnificades de tal manera que exerceixen dins el nostre cervell una falsa imatge d’allò que és en realitat, i aquest resulta ser el “principi sagrat” de la publicitat. Tant se val si el mitjà utilitzat busca entrar per la vista (la majoria de voltes) o per l’oïda. L’objectiu és sempre el mateix: fer creure al destinatari que l’element en qüestió té unes característiques que són ineluctables en la seva vida. Característiques aquestes, palmàriament allunyades de la realitat. 

Encara que no ho sembli, el missatge és el producte que mercantilitzen les organitzacions polítiques per aconseguir adeptes. Com qualsevol altre producte, necessita unes tècniques de comunicació eficaces, obligant-los a irrompre al principi publicitari del que parlava: fer veure el que en realitat no és. I aquí s’hi afonen imprescindiblement totes les tendències polítiques que volen reeixir, des de les més moderades fins a les més extremes. 

El missatge polític, com a producte que és, fa servir la imatge i la veu per arribar a convèncer el potencial simpatitzant. Pel que fa a la imatge, cada polític procura presentar-se segons el missatge que vol transmetre: corbata o sense, faldilla o pantaló, samarreta amb eslògan, etc. En el mode veu, va des del to més moderat i refinat fins al més contundent i barruer, en català o castellà (important), clar o interessadament confús, etc. Sempre, però, seguint les regles bàsiques de la publicitat: l’interlocutor ha de copsar allò que ells pretenen, encara que difereixi de la realitat.

En períodes electorals és quan aquest sistema pren més volada. És el moment que s’ha de consumar la “venda” del producte: els programes electorals. Tots ells contenen un fantasiós guió, superant amb escreix Alícia al país de les meravelles.Un esborrallat allunyadíssim de les possibilitats reals de dur-lo a la pràctica.