Els anomenats Països Catalans es troben a la zona meridional de l’Europa Occidental i a grans trets estan identificats com Catalunya, el País Valencià, les illes Balears, la Catalunya Nord i Sardenya. Aquests territoris estan definits popularment amb la frase “de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó” on posa els límits de la nació catalana. Actualment les contrades catalanes estan dividides en diferents entitats administratives repartides entre els estats d’Andorra, Espanya (Castella), França i Itàlia. Els tres Països Catalans que estan sota el jou de l’imperialisme castellà, Catalunya, el País Valencià i les illes Balears, pateixen un greuge econòmic, dins de l’Estat que els té segrestats. De sobres és conegut l’espoli fiscal que pateix Catalunya des de fa diversos anys, que sense anar més lluny, el darrer exercici que se’n té dades (2023) ascendeix a l’extraordinària xifra de quasi 22.000 M€, d’acord amb el mètode del flux monetari. Del que no es parla tant és que aquesta corrosiva situació financera s’estén als altres països catalans també comissats per l’estat castellà: el País Valencià i les illes Balears. 

Aquest espoli fiscal a què ens sotmet sistemàticament l’Estat, s’agreuja encara més quan s’aplica el principi d’ordinalitat, un criteri econòmic que pretén revertir el dèficit fiscal que pateix la comunitat autonòmica, cercant un anivellament que no alteri en cap cas la posició en l’ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament. Això hauria de compensar el seu injust finançament. 

Pel que respecta a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears, el procés d’anivellament no aconsegueix mai el seu objectiu. Si en la classificació de les comunitats més maltractades per l’espoli fiscal aquests territoris estan situats en els primers llocs de la llista, després de l’anivellament cauen estrepitosament diverses posicions en el rànquing de les rendes per càpita. Dit d’un altra manera, els Països Catalans som els que més contribuïm al manteniment d’aquest Estat fallit, i per contra som els que menys inversions rebem, fent caure molts punts la nostra renda familiar disponible bruta. Un espoli fiscal completament redó.