Ye és el cognom del pare, Zhou el nom. Primer el cognom, després el nom. Resideix a la Xina fins a completar estudis de cuiner. Regeix el millor restaurant xinès de Tàrrega i comarca, el Fortuna. Es diu així perquè els seus noms, com els dels comerços, tenen un significat positiu; no els guia cap religió, sinó el que desitgen ser o tenir, i la tradició familiar. Neix a Qingtian, envoltat de camps d’arròs, del qual se’n conreen unes vint varietats natives. No és lluny de l’oceà Pacífic. D’aquesta zona a Barcelona n’hi ha molts, per la tradició de viatjar a ultramar. A l’estiu retornen a la seva terra d’origen per mantenir les arrels. Zhou no hi va tant com li agradaria; mana la feina.

Vinc d’una terra que sempre havia estat pagesa, com els meus avis, però on no hi havia conreu per a tothom, motiu de les fortes emigracions que tant ens caracteritzen. Un cas semblant als gallecs. Quan arribem a Espanya no venim directament a Tàrrega, sinó que hi ha tot un procés fins a trobar el que volíem. Fixa’t que la primera promoció de xinesos que vam venir muntàvem negocis de restauració. Ara és diferent, es dona més diversificació professional. Des de petit m’ha agradat cuinar. Fem un tipus de cuina tradicional, però el sabor no pot ser idèntic al d’allà, perquè les matèries primeres són d’aquí. Com que la Xina té una extensió enorme, no et creguis, també allà trobaríem grans diferències gastronòmiques; com més a l’interior, més espècies i el menjar pica més. Hi ha targarins que mengen l’arròs amb escuradents millor que els meus fills. 

Com aprens la llengua?

Devia de ser missió impossible per al primer xinès que es va atrevir a venir... Quan arribo no sé res d’espanyol, però he anat a l’Escola Oficial d’Idiomes i n’he après, almenys sé defensar-me. Qui més te n’ensenya, però, és la vida. El primer lloc de treball que vaig tenir en arribar va ser en un restaurant. Allà el vaig començar a aprendre. Posant-hi voluntat no és un obstacle insalvable.

Per què és tan difícil d’escriure en xinès?

El xinès no és més complicat parlar-lo que una altra llengua. Ara, una cosa és parlar-lo, i fins i tot llegir-lo, i una altra és escriure’l. Avui s’ha simplificat molt i no és tan difícil com l’escriptura de les obres literàries que t’he comentat. Cada lletra té la seva particularitat tenint en compte la paraula de la qual forma part. Apareixen alterades per adaptar-se al grup. Hi ha lletres que sonen igual o molt semblant, però que tenen significats diferents i també representacions escrites diferents. Nosaltres som metòdics i la forma d’aprendre’n ha de ser també metòdica. Això fa que actualment qui hagi anat a l’escola sàpiga escriure. Abans, només en sabien els intel·lectuals. 

I el mètode de comptar?

Totalment igual al d’aquí. En xinès els números són diferents, però també utilitzem la numeració d’origen àrab, com la vostra. En matemàtiques, per exemple, fem servir numeració aràbiga, i si vas a un restaurant el compte serà igual al d’aquí. A l’escola s’aprenen les dues numeracions. 

Podeu llegir el reportatge complet aquí