Confluence des Arts és una entitat nascuda el 2022. La pandèmia va endarrerir el sorgiment d’aquesta “associació de confluència d’energies positives” (dixit Claude), encarregada de revitalitzar l’agermanament entre Tàrrega i Blaye. Claude Carlier n’és el president. Nascut a Lorient, com a bon bretó té un tarannà que no et deixa indiferent, i un cap que sempre bull ple d’idees. Diu el que pensa i repensa el que diu. Està casat amb Luce, de gran creativitat artística, i tenen cinc fills. Cap d’ells viu a Tàrrega, on el matrimoni se sent identificat pel caliu humà que troben a faltar a França, atrapada per un individualisme que va en augment. Alternen estances aquí amb altres a la vila francesa de la Gironde. 

Al 2019 vinc per primera vegada a Tàrrega per un motiu sociocultural, com és l’agermanament entre Blaye i Tàrrega. El sol fet de dir-se’n agermanament, que ve de germà, correspon a un escalf humà que ja m’agradaria trobar a França. M’agrada l’escalf humà que respira Tàrrega. Des de fa anys constato que la gent va cada vegada més al seu aire, fet que empobreix qualsevol comunitat. Canvia la gent, canvia la mentalitat, canvien els temps... És un canvi generalitzat que segurament no es dona només a França, però jo em limito a reflectir el que veig i sento. És important teixir lligams entre comunitats, i en aquestes em trobo, promovent l’agermanament entre Verdú, a 4 km de Tàrrega, i Cars, a 4 km de Blaye. Un agermanament oficialitzat el desembre de l’any passat en el marc de la Fira d’Artistes, amb presència de José Luis Marín, president del Consell Comarcal, i de l’alcaldessa, Alba Pijuan. Soc el garant del seu bon funcionament, del qual n’estic convençut en tractar-se de dos pobles vitivinícoles que tenen molt a comunicar-se per viure realitats semblants. Les idees d’agermanament no s’aturen aquí, perquè fins ara s’ha actuat de poble a poble, de capital a capital… Hi ha un projecte per fer-ho d’Urgell a Blayais! A destacar el suport de Rosa M. Perelló, fins al punt d’acceptar la vicepresidència de l’entitat que dirigeixo. Tinc les meves idees, però la política no m’interessa; ara bé, em considero afortunat de comptar amb la plena col·laboració de les dues darreres alcaldesses.

Qui és Claude Carlier?

Soc un periodista que elaborava documentals d’actualitat. Suggeria temes a l’equip editorial i establia els contactes necessaris per elaborar informes i entrevistes. Ara soc autònom i actuo com a realitzador de reportatges, però durant quasi 50 anys he treballat per a una pila de televisions. A la televisió pública francesa he estat realitzador d’informatius. També he estat director de sales de cinema, un àmbit que no sé si hi és aquí. La Luce ha estat directora de teatre i creadora del Festival europeu de cine Infantil.

Com feu cap aquí?

Per dos motiu de pes. El primer, per formar part de l’Associació d’agermanament Blaye-Tàrrega. El segon és més llarg d’explicar. Durant una visita al pou de gel que teniu aquí, qui fa les explicacions pertinents em desperta flashos que mantenia enterrats en el meu subconscient. Els meus avis havien amagat republicans catalans durant la Guerra Civil aquí a Catalunya. Més tard, també jueus. Jo era un nen quan n’havia sentit a dir alguna cosa a casa, però era tabú. És una terra que em resulta interessant. 

Podeu llegir el reportatge complet aquí