Salvador Illa ja està plenament involucrat en el desenvolupament de la tasca per la qual va ser escollit en el seu retorn a Catalunya: fer del nostre país una autonomia castellana a l’ús tradicional. I la demostració de que fa bé la seva feina, la tenim clarament evidenciada en les varies mostres de servilisme que en pocs dies ha portat a terme, aquí i al país veí (Castella).

Es fa difícil situar cronològicament l’inici de la seva missió de retornar la palla (Catalunya) a la seva pallissa (Castella), en el benentès que ell com a virrei no és l’amo de la pallissa. Illa és només un escuder al servei dels adalils d’aquest Estat castellà colonialista. Tanmateix d’ençà que ostenta aquest nou càrrec, l’apropament institucional a les diverses formes de poder de l’imperi amb exhibicions d’acatament sense límits han sovintejat com feia anys que no vèiem. 

En aquests gairebé dos mesos s’ha reunit amb el capitost de la casa borbònica diverses vegades. Ja a finals d’agost i amb motiu de la inauguració a Barcelona de la tan denigrada Copa Amèrica, les mostres de servilisme tant d’Illa com de Collboni van ser més que evidents. Uns dies més tard va anar a la Zarzuela a deixar clar que Catalunya abandonarà ser l’ovella esgarriada per tornar a castellanitzar-se. Altrament, a la cerimònia de lliurament del Premi Planeta se’l va tornar a veure enganxat als Borbons. I com no, també va assistir al “besamanos” dels actes de celebració del 12-O a Madrid.

Tampoc va desaprofitar la visita a Barcelona de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, per reunir-se amb ella per evidenciar bona sintonia institucional. Els socialistes, al disposar de governs febles (Madrid i Barcelona), tenen necessitat de construir un bon folre per assegurar-se de la pinya no farà figa. 

Dins de l’anomenada “nova normalitat institucional”, Illa ha assistit també a l’acte d’obertura de l’any judicial, en el qual ha rebut mostres d’agraïment del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos.