En política els contrasentits solen anar carregats d’una força centrípeta que actua com un bumerang. El llancis com el llancis, sempre tornarà cap a tu amb el risc que aquest retorn et pugui perjudicar. 

El passat dia 2, Toni Comín va fer unes declaracions en una entrevista a Vilaweb que han provocat en el món separatista un aixecament de l’epidermis amb la conseqüent butllofa a punt de rebentar. Concretament en Comín va dir: “Que s’aixequi l’ordre de detenció i que jo pugui anar a Madrid a prometre la Constitució.” Per què sempre en l’Estat castellà ha de passar tot per mostrar vassallatge a l’invasor? Acotar el cap davant el colonialisme ja hem comprovat que no resol res. És continuar convalidant la seva ocupació territorial. 

Toni Comín s’estrena en política representativa el 2003 com a diputat al Parlament de Catalunya dins de la candidatura de Ciutadans pel Canvi-PSC. A partir del 2010 el seu apropament al moviment separatista el portà a presentar-se a les eleccions del 2015 a la candidatura Junts pel Sí, de la mà d’ERC. Després del referèndum de l’1-O, l’article 155 de la Constitució Espanyola (la que ell ara voldria prometre) el va destituir com a conseller de Salut, marxant cap a l’exili juntament amb d’altres membres del govern. 

A l’exili es crea un torcebraç amb la (in)justícia castellana, liderat pel president Puigdemont en què Comín hi té una important participació. Essent elegit eurodiputat per la llista Junts i Lliures per Europa, el hàndicap d’haver de jurar la Constitució va endarrerir sis mesos la presa de possessió de l’escó, però tanmateix va aconseguir sortir-se’n. Per què ara es vol tirar pel dret i acotar el cap davant la carta magna? Això significaria llençar pel penya-segat tota la feina feta durant set anys, fora del jou castellà.

Les declaracions de Comín, que recordem-ho és vicepresident i responsable executiu del Consell de la República, posen molt en entredit la futura funció d’aquesta institució, que dit sigui de pas, no acaba de consolidar el seu encaix polític.