El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, defineix botifler com a “Dit del català que col·labora amb els enemics del seu país”. 

En la passada dictadura franquista, alguns que tenim certa edat mantenim en la memòria nombrosos catalans que van obtenir amb les seves actituds l’acreditació indiscutible de botifler. I situo la meva apreciació tant a nivell de país com local. He d’acceptar, però, que en un període totalitarista és més fàcil caure en el camí col·laboracionista del poder, per les conseqüències derivades d’una posició manifestament d’animadversió. 

Tanmateix, en el període actual de democràcia zelada que estem vivint, el botiflerisme és plenament vocacional. L’individu que tot i sent català practica el col·laboracionisme amb el enemics de Catalunya, ho porta envescat en el seu entusiasme castellanista.

En una recent entrevista (24-09-24) a un regidor de l’Ajuntament de Tàrrega, feta a la nostrada Ràdio Tàrrega dins del programa De Boca en Boca, el regidor en qüestió va dir certes bajanades que voldríem considerar. (1) Respecte del “president” Illa, va defensar la seva legitimitat dient que va ser elegit “gràcies a la voluntat majoritària de molts catalans”. Majoritària? Tingui en compte que només el va votar el 16% del cens electoral. Per cert, vostè és 3r tinent d’Alcaldia i vicepresident 3r del Consell Comarcal tant sols amb un 4%. (2) Assenyala que hi ha qui “reparteix carnets de bons o mals catalans”. Són vostès que s’autoreparteixen dits carnets. Vostè creu que el català que col·labora amb els enemics del seu país és un bon català? (3) Suggereix que ens “presentem a unes eleccions”. N’hi ha que hem escollit fer política sense cobrar (no ho necessitem) ni un cèntim. Vostè pot dir el mateix? (4) Ens acusa d’haver “canviat el nostre nom per poder intervenir els darrers”. Nosaltres sempre hem estat Tàrrega per la Independència. (5) Opina que amb el nostre parlament els assistents es “van sentir majoritàriament avergonyits”. No va mesurar els aplaudiments?

Recomano escoltar l’entrevista, per clissar fondament i millor el personatge.