L’any 2004 triomfava a Ucraïna la Revolució Taronja. La política exterior canviava per apropar-se a Occident. La Natàlia la va viure a Tàrrega, on havia arribat un any abans. La crisi social i econòmica que es va patir en els anys precedents impulsà els seus pares a buscar feina aquí, aconsellats per uns amics. Amb 17 anys va a l’institut Manuel de Pedrolo. Com que l’aprenentatge de les llengües la força a repetir curs, opta per tornar-se’n a Ucraïna i estudiar Economia a la Universitat de Lviv. Amb el títol a la mà, torna a venir, i ara és possible que si visiteu l’Hostal del Carme us doni la benvinguda com a recepcionista. Al març, a només 3 km de Novyi Rozdil, el seu poble, hi va caure un míssil rus. 

A l’institut Manuel de Pedrolo conec un xicot ucraïnès amb qui festejaria els cinc anys d’universitària. Ens vam casar pel ritus catòlic a Ucraïna, vam venir a viure aquí, però acabaríem separant-nos, segurament perquè érem massa joves. L’any 2014, quan Rússia s’apodera de Crimea, per les xarxes socials discutia amb un ucraïnès prorús. Em va dir que tenia un germà que vivia a Rússia, amb qui vam començar a intercanviar impressions per internet. A l’estiu ens coneixem personalment a Kíiv i ens presentem a les nostres famílies d’Ucraïna. Ell se’n va a Rússia i jo me’n torno cap aquí, però en complicar-se la situació, vull que vingui amb mi. Té por, per la informació que reben en contra dels occidentals. Al final accedeix i ara s’adona de les falsedats de la propaganda russa. Els pares estan contents que hàgim arreglat papers i siguem aquí, a prop d’ells. Som pares de la Mònica, de vuit anys. 

La Mònica coneix Ucraïna?

Sí, hi anem cada any a l’estiu. S’hi troba molt bé al poble, hi té amiguets i pot moure’s-hi a cor què vols. Per bé que parla ucraïnès i té un bon accent, allà no l’entenen prou bé, perquè li manca fluïdesa. Ara com ara, quan ens ha de dir una cosa ràpidament, ens aclarim millor en català, li és més fàcil. 

Domines el rus?

Sé parlar perfectament la llengua russa, tot i que no l’he estudiada mai. A Ucraïna, malgrat la independència assolida l’any 1991, la cultura russa hi era present a tot arreu: a escola estudiàvem literatura russa; les emissions televisives eren de majoria russa; la parla russa estava més de moda, fins i tot la música russa era més popular que la ucraïnesa... Jo soc de la part oest, on es parla només ucraïnès, però recordo haver estat per la zona central del país, on per parlar ucraïnès et miraven malament. Deien que parlar ucraïnès feia de poble! Ara ho entenc, perquè això té una lectura política conforme havíem d’anar amb Rússia, ja ens estaven preparant. Ara ho entenem, però ja és massa tard!

Podeu llegir el reportatge complet aquí