Avui venim a parlar de la comunicació i la seva importància. La comunicació és la interacció entre dues o més persones. Cal dir que no és el mateix la comunicació que la informació, es podria diferenciar com que comunicar és transmetre aquesta informació. Existeixen tres tipus de comunicació: la verbal, la no verbal i la paraverbal. Totes tres juguen un paper molt important i quan ens comuniquem hem de parar compte amb les tres. 

Un flux de comunicació clar no solament augmenta l’eficiència, sinó que també alleugereix l'estrès i afavoreix la salut mental.

Paul Watzlawich deia que “és impossible no comunicar”. Tot comportament és comunicatiu, fins i tot la no-acció. El silenci és altament comunicatiu, que una persona estigui en silenci pot implicar que no vol parlar amb nosaltres, que està incòmode davant un tema, que està bloquejat i, així, una infinitat de possibilitats.

De vegades ens passa que amb els altres ens comuniquem força bé, però amb nosaltres mateixos ens dediquem unes dures paraules. Creiem que hi ha diferents factors que condicionen com ens tractem a nosaltres mateixos. Un dels motius que creiem que hi influeix és l'educació rebuda i d'una altra banda la falta d’autoestima de cada persona, ja que aquests dos factors ens porten a centrar-nos en el que és negatiu i a magnificar-ho. 

Una relació comunicativa saludable per a nosaltres es dona quan en una relació et sents escoltat, l’altre t’acompanya, allà on trobis la comprensió, que et valorin i, sobretot, que estiguin oberts a aprendre o sàpiguen del tema. És un context d’escolta i suport, on et sents segur per donar informació que saps que no sortirà d’allà. També hem de dir que aquesta relació comunicativa es pot donar en diferents contextos, ja sigui familiar, d’amistat… perquè cada relació s'estableix de manera diferent. 

Quan parlem de moments de crisi, la tendència compartida amb tots els membres de l’equip de Veu a les Veus és la de no comunicar, que implica moments de silenci. De vegades, l’entorn de la persona amb diagnòstic vigila tant què diu i què no diu que et dona a entendre que “no ets vàlid” o “no estàs preparat per sostenir”. En aquest punt, sí que hem trobat dos posicions molt clares: 

• Una posició és que no se’ns pregunta com estem per por de l’entorn a rebre la resposta.
• I una altra posició on es pregunta constantment l’estat de la persona, ja sigui matí, tarda o nit. Això cansa, tot i que sabem que es pugui fer amb bona intenció.

Part de la simptomatologia d’alguns trastorns mentals té relació amb la comunicació. Per exemple, en èpoques més depressives la persona és més propensa a no parlar, però en èpoques en les quals la persona té predisposició a tenir l’estat d'ànim més eufòric parla molt, que seria com una verborrea. Això també es pot donar com a efecte secundari d’una medicació. 

Després del diagnòstic creiem que la comunicació és diferent i el contingut canvia. La tendència va encaminada a parlar del nostre estat de salut i s’acostuma a fer amb molt tacte… com si la persona s’hagués convertit en vidre i en qualsevol moment es pogués trencar. En aquest punt també creiem important relacionar-ho amb la intimitat. A vegades l’entorn expressa coses que un mateix no voldria explicar. És important parlar des d’un mateix i des de la pròpia experiència. 

Els mitjans de comunicació jugueu un paper molt important en la salut mental. Per a les persones que presentem un trastorn mental és important escoltar altres persones que estan en la mateixa situació. Parlar i escoltar una persona amb experiència pròpia en un mitjà ajuda a transmetre el punt de vista, la realitat i et genera un benestar a tu mateix. A més, evita prejudicis i desmunta idees.

La Irene explica que abans tenia més energia però amb el temps i arran del diagnòstic, té més necessitat d’estar sola i comunicar-se amb ella mateixa. Alhora, tria més amb qui parlar i amb qui compartir. La Manoli parla amb els silencis i les mirades, té la comunicació no verbal accentuada. Considera que l’edat és un grau i agafa distància. El Pepe explica que no és gaire comunicatiu amb l’entorn familiar i que amb les persones que té més confiança té més ganes de parlar, com amb l’entorn d’amistat, amb què se sent més encoratjat a parlar. 

Alguns consells per tenir una bona comunicació són atendre l’altra persona, tenir empatia i no jutjar. Escolta i dona espai a l’altre. 

Per acabar, val a dir-vos que: “Parlar és la primera i més fàcil forma de comunicació, però escoltar és l’art més difícil i essencial de la comunicació” (Jesús Pasqual).