Amb quines possibilitats?

La composició del Parlament català després de la trobada amb les urnes del 12-M ha deixat obertes tot un seguit d’alternatives davant d’un panorama certament molt embrollat, sobretot per a les forces independentistes. Això no vol dir, però, que la situació del bloc espanyolista hagi de ser un camí de roses. L’escenari postelectoral al primer cop d’ull pot portar-nos a pensar que la possibilitat del temut tripartit d’esquerres sigui més que probable. No hauríem de caure erròniament en la freda aritmètica parlamentària. 

Donant per bona la capacitat de barrejar pomes amb peres, és molt fàcil d’escatir que PSC, ERC i Comuns assoleixen els 68 diputats que requereix la majoria absoluta al Parlament. Tanmateix, no són forces polítiques afins a una mateixa causa: dues pertanyen clarament al bloc espanyolista (PSC- Comuns) i l’altra hem de pensar que encara lluita per la independència de Catalunya (ERC). Això d’entrada no fa pas fàcil una entesa entre les tres formacions.

Que l’independentisme ha perdut suports no es pot rebatre, es miri com es miri. Dels 74 diputats aconseguits el 2021 (52%), s’ha passat a uns escarransits 61 diputats (43%), molt lluny de la majoria absoluta necessària. No volem deixar passar per alt l’elevada abstenció (42%) que ha afectat directament la pèrdua de vots d’ERC i la CUP. 

El notable resultat de Junts obre la possibilitat ja anunciada que Carles Puigdemont presenti la seva candidatura a la investidura amb la intenció de demanar una abstenció en segona volta del PSC. Això seria possible per la pressió que exerceix damunt del govern de l’Estat de Pedro Sánchez. 

Queda encara una altra opció gens menyspreable. Si ningú és capaç d’obtenir una investidura amb èxit dins els temps previstos, hi ha el darrer recurs de repetir les eleccions als voltants d’octubre. Això representaria una nova oportunitat per revertir, des d’una òptica independentista, els mals resultats assolits actualment. Aquí hi hauria d’haver una important i generosa reflexió del plantejament dels mateixos partits independentistes que portés novament la il·lusió a la ingent massa abstencionista.