L’Estat et pispa anualment 2.831 €

Estem a tocar d’unes eleccions al Parlament de Catalunya d’una importància determinant per als nostres anhels independentistes. En funció del resultat, la perspectiva de futur pot variar enormement cap a múltiples escenaris. Per ser pràctic i concís em referiré només a les dos situacions més probables, prenent com a referència la llista electoral que aconsegueixi ser la més votada. 

Si aquest primer lloc és per al PSC (PSOE) del Sr. Illa, la possibilitat de repetir els tristament coneguts tripartits (PSC/ERC/ICV-EUiA) al davant de la Generalitat és més que segura. Aquells tripartits seran recordats sempre per la seva nefasta gestió de l’estatut de Miravet/la Moncloa. Miravet com a lloc on es va gestar inicialment, i la Moncloa on es va pactar el redactat final del text que el modificava substancialment. 

Per no parlar (o sí) del dèficit fiscal a què ens sotmet el sistema de finançament espanyol des de fa 35 anys i que representa una sagnia econòmica que impossibilita fer una bona gestió a Catalunya de serveis tan importants com ara la salut, l’educació i els drets socials. Actualment, aquest dèficit s’enfila fins als 22.000 M€ anuals, o el que és el mateix, representa un perjudici de 2.831 € per cadascun dels ciutadans de Catalunya. Per a tots, siguin independentistes o no. 

Per evitar la catastròfica situació per a Catalunya del tripartit, queda l’alternativa que la candidatura del president Puigdemont guanyi les eleccions. Tot i els previsibles contratemps i fent una reflexió acurada d’aquests darrers anys a la Generalitat, només aquest resultat podria significar un revulsiu en la nostra lluita per a la llibertat col·lectiva, propiciant el retrobament del tàndem institucions/ciutadania que tan bon resultat ens va fornir l’octubre de 2017, emplaçant-nos novament en el camí correcte cap a la Independència. Consegüentment, la contesa girarà al voltant de dos noms: Puigdemont/Illa.

L’abstenció hi jugarà un paper cabdal, i tenint en compte que el votant unionista es mobilitzarà abundosament, no es pot quedar cap vot independentista al calaix de casa. Si tu no hi vas, ells guanyen.