Eleccions anticipades

Que no us sorprengui el primer enunciat, el profeta Moisès i el president Aragonès tenen vides anàlogues. Moisès va sobreviure a una mort segura, perquè la seva mare Joquèbed va decidir posar-lo dins una cistella i el va confiar a les aigües del Nil, amb tan bona fortuna que va ser recollit per la filla del faraó, que decidí adoptar-lo com a fill seu. Pere Aragonès, per la seva banda, va néixer políticament de la mà del “faraó” Junqueras, que l’elevà al més alt càrrec polític que es pot somniar a Catalunya: president de la Generalitat. 

Moisès, però, va deixar les prebendes del palau del faraó, d’on va haver de sortir cames ajudeu-me. Una vegada erigit en cabdill del poble hebreu, el guià cap a la terra promesa. Sent perseguits per l’exèrcit del faraó, i amb l’atzucac que el mar Roig els barrava el pas, Moisès en dividí les aigües mostrant un pas segur per travessar-lo. Quan tot el poble jueu va haver passat, el mar i les aigües van tornar al seu lloc, ofegant l'exèrcit egipci.

Ara el president Aragonès, en convocar eleccions anticipades, ha tornat a separar el mar Roig, per sortir del cul-de-sac polític en què s’havia convertit el seu “governet” en evident minoria. La pregunta és, podrà ERC travessar el pas obert de les aigües abans que algú el torni a tancar, ofegant a tort i a dret? I el més important, qui serà aquest algú?

S’ha d’admetre que el rebuig als pressupostos de la Generalitat i l’aprovació de la llei d’amnistia han potenciat aquesta situació. Tanmateix, tot i que encara ningú ha presentat formalment cap candidatura, ja se sap per on aniran els trets en determinats partits (ERC/PSC). La possibilitat que Carles Puigdemont pugui concórrer als comicis, ha posat nerviós tothom. La immediatesa de les eleccions ha minvat el denominat 4t espai. Amb el no a la Llista Cívica de l’ANC, queden reduïdes les possibilitats a Alhora i Aliança Catalana.