Gat escaldat, amb aigua tèbia

Sembla que finalment s’ha posat en marxa la taula de negociació prevista entre Junts i PSOE. Aquest petit retard produït no té més importància que la que l’hi vulguin donar interessadament, les veus discrepants. També s’ha desvetllat el nom del verificador en cap, en la figura del diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo Vélez. Ell és l’encarregat de coordinar el mecanisme internacional de les negociacions. Gran expert en refugiats polítics, el capacita a bondó per aportar llum al entrellat del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Dit això i remetent-nos als enunciats de l’encapçalament, tenim les nostres reserves respecte dels possibles resultats que puguin servir per desencallar el nyic-i-nyac territorial que va plantejar Catalunya fa uns quants anys, arran de la vergonyant retallada de l’estatut. El menyspreu però que suportem els catalans per part de l’Estat espanyol, es remunta a més de tres segles, quan van ser arrabassats els nostres drets com a nació.

La nostra malfiança sobre la mencionada taula de negociació recau principalment en les experiències “negociadores” d’aquests darrers tres anys. En aquelles trobades de “diàleg” entre governs (espanyol i català), ja de bon principi ens envoltava una estranya premonició de fracàs que el temps ha confirmat, a pèl i a repel. I ara, ni més ni menys, tenim a la vista tres “taules” bilaterals (si no vols caldo, tres tasses) que donaran de si el que donaran: la de Junts/PSOE; la d'ERC/PSOE; i la governamental entre els dos governs, que ja han confirmat que continua. Moltes taules parades i la “teca” més aviat escassa.

Si volem ser honestos (i tenim intenció de ser-ho), creiem fermament en les bones intencions de la representació catalana (Junts/ERC/Generalitat) en les al·ludides taules. Un altra cosa molt diferent és si ens generen prou confiança els interlocutors espanyols en aquestes trobades (PSOE/Moncloa). Ja us avancem que ZERO. Els capitosts espanyols són els campions “trileros” per excel·lència. N’han donat sobrades mostres. I es que per conservar “l’hortet”, enganyarien inclús a son pare.