En la llei d’amnistia, segur que no

Durant dues setmanes hem tret a col·lació els pactes proinvestidura dels partits independentistes catalans ERC i Junts amb el PSOE. Amb poca fondària i de manera crítica, sempre amb l’esperança que finalment no es plantaria la bandera blanca al lloc més alt de la torre de l’homenatge del darrer baluard de l’independentisme. Malauradament no ha estat així i ara ja tenim Pedro Sánchez president del govern a canvi fonamentalment de la tramitació d’una llei d’amnistia.

L’esborrany d’aquesta llei, que contempla en principi un ampli ventall de supòsits, no ens permet d’antuvi pensar que pot arribar a ser la solució que desfaci l’atzucac en què es troba el procés d’alliberament nacional, des del resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021, on la divisió dels partits independentistes es va fer més que evident.

La llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, des que es va presentar el dia 13 de novembre, tindrà un recorregut parlamentari que es pot dilatar en el temps. A més, dins d’aquest procediment hi podrà haver tantes modificacions de l’esborrany com ens puguem imaginar. Només cal recordar què li va passar a l’estatut del 2006, que després de ser aprovat pel Parlament, recolzat en consulta ciutadana, i amb el beneplàcit de l'“apoyaré” de Zapatero, va patir una ribotada monumental. Per no comentar què faran els jutges després en la seva aplicació.

Entrant dins del món de la ciència-ficció i pensant que tot anirà bé (recorregut parlamentari àgil; mínims retocs del redactat; aplicació correcta judicial), què podem esperar després? Pel que fa als represaliats afectats per la norma jurídica, un alleujament de la seva vida personal que sense cap mena de dubte serà el més positiu de tot. Ara bé, el procés patirà una nova desmobilització descomunal (objectiu real de l’Estat) ja que al darrere d’aquesta llei s’hi amaga descaradament l’advertència de “No ho torneu a fer”. 

Hi veieu alguna confrontació intel·ligent aquí? Jo, la veritat, no.