Taula de negociació amb verificador

Dels acords proinvestidura signats fa uns dies desprenem que l’acord més important a què es va arribar és la feina que comença ara per concretar explícitament (ara sí), allò que es va voler dir en els pactes. Tanmateix, la primera qüestió que s’havia d’abordar ja es va portar a terme en la mateixa investidura: els vots a favor de Pedro Sánchez per part dels partits independentistes. Com que la proposició de llei sobre l’amnistia ja està presentada pel PSOE al Congrés, en aquest tema només resta esperar el seu debat corresponent i la conseqüent aprovació.

Les anomenades taules de negociació s’han d’anar produint per avançar en els propòsits esmentats en llurs pactes. La més immediata és la que de manera escrita reflecteix l’acord de Junts: “...la primera reunió de negociació a celebrar aquest mes de novembre, es plantejarà...”. Sempre en el benentès que es produirà sota el paraigua “...d'un mecanisme entre les dues organitzacions, internacional, que tingui les funcions d'acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords a què s'arribi”. Aquesta potser és l’única novetat que la diferència de les “famoses” taules de diàleg entre els governs de la Generalitat i espanyol, en què el fracàs tant pels minsos acords assolits com per les escasses trobades hagudes en dos anys no permeten albirar una millora del panorama. A ressaltar un altra diferència de les taules: la seva denominació de “diàleg” i “negociació”. La desconfiança que genera la part estatal en aquestes reunions, basada en una manca fefaent de voluntat d’arribar a acords tangibles, fa que des del meu punt de vista, l’efecte diàleg/negociació sigui irrellevant.

Tot plegat i fent una mirada retrospectiva, fa la impressió que hem entrat al túnel del temps. Algunes veus parlen d’una revisió de l’Estatut ribotejat. Hem tornat enrere tants anys que fem bona la frase del poeta “I som on som; més val saber-ho i dir-ho..., que tot està per fer i tot és possible.”