Junts s’afegeix a la rendició

Quan només ha passat una setmana de l’acord entre ERC/PSOE, Junts ha anunciat que també ha arribat a un acord per investir Pedro Sánchez. Tot plegat fa la impressió que no aprenem res. Els incompliments reiterats de l’Estat espanyol governi qui governi (PSOE/PP), sembla que no han calat en la memòria política dels partits autoanomenats “independentistes”. Fa més de 300 anys que l’única constant que rebem d'Espanya és la seva obstinada insídia, desenvolupada en una repugnat repressió.

El redactat de l’acord signat Junts/PSOE, a banda de l’apartat Antecedents (30% del document) que l’únic que fa és repassar la història viscuda, conté diverses expressions que considerem molt interessants i que donen peu a la valoració final que en farem. 

En el preàmbul llegim quelcom on ja s’ensuma l’essència de l’acord: “...procurar la governabilitat durant la XV legislatura...”. 

En el punt Oportunitat Històrica, hi volem destacar: “...estem preparats per obrir una nova etapa en què... es busqui una solució política i negociada al conflicte”; “...acorden buscar un conjunt de pactes que contribueixin...”.

En el capítol Acords, hi trobem: “...el PSOE nega tota legalitat i validesa al referèndum i a la declaració, i manté el rebuig a qualsevol acció unilateral”; “...es poden assolir acords importants sense renunciar a les respectives posicions”; “.. han acordat dotar-se d'un mecanisme entre les dues organitzacions, internacional...”; “En aquest espai es negociarà, acordarà i s'abordaran els dissensos...”; “Els continguts dels acords a negociar...; “...a la primera reunió de negociació a celebrar aquest mes de novembre, es plantejarà...”;...Junts proposarà la celebració d'un referèndum d'autodeterminació...”; “La investidura de Pedro Sánchez, amb el vot a favor de tots els diputats de Junts”.

Els mots: buscarà, acordarà, proposarà, negociarà, abordarà, apostarà..., son en clau de futur. Tot “vindrà” després d’haver investit. Hem passat del “cobrar per avançat” a pagar de bestreta a un PSOE que sabem que no és de fiar. La independència de Catalunya, més lluny.