La història de la Cristina és una qüestió de voluntat i valentia. Una telefonada a tres dies d'acabar l'any 2004 va canviar el seu destí i el de Tiberiu, el pare de la filla, l'Adriana. En un tres i no res van donar més ales a la imaginació que a la realitat. No es van privar d'un futur acceptable, se la van jugar i la van encertar. Ara és una família plenament assentada a Tàrrega, que no significa que no guardin estrets llaços de relació amb el seu indret de procedència, la bella Alba Iulia. Es possible que vinguessin amb la intenció de fer calaix i tornar-se'n cap allà, però el lligam sense fissures d'una jove Adriana amb el seu entorn de naixement no fa més que consignar el canvi de perspectiva. El futur el tenen aquí. 

Estàvem preparant el cap d'any a Romania, quan el Tiberiu va rebre una telefonada del seu germà des de la Fuliola dient-li que el seu cap necessitava algú per treballar. Mans a l'obra! Ens mostrem disposats a canviar d'aire, de gent, de terra, i jugar-nos-la a veure què passarà. En tres dies ho vam preparar tot i aquí ens tens. La primera idea va ser marxar ell sol, però vaig reaccionar ràpid i li vaig dir: "Jo t'acompanyo!" Més o menys sabíem on anàvem, perquè el meu germà gran vivia a Madrid i ens havia parlat d'Espanya. Amb aquesta garantia ens vam dir: "Endavant i que passi el que hagi de passar!" D'això aviat ja farà vint anys, érem més joves i estàvem oberts a descobrir món. Si fos ara, potser no ens atreviríem a tant. Els ànims no són els mateixos, com tampoc l'edat. Aquí ha nascut la nostra filla, l'Adriana Nita Rus. Amb ella a casa parlem sempre en romanès, de manera que el domina perfectament, juntament amb el català i el castellà. Amb l'anglès també s'hi sent força bé. 

Ella té dos cognoms?

Sí, perquè és espanyola. Jo em dic només Rus perquè a Romania sols conservem el cognom del pare. El de la mare no l'he tingut mai. Si em casés agafaria el cognom del marit, però com que tinc tota la documentació a nom meu, conservo l'original. Ara hi ha una nova llei que permet conservar el cognom propi, a més d'agafar el del marit. Jo em podria dir Cristina Rus Nita, i ell Tiberiu Nita Rus. 

Podeu llegir el reportatge complet aquí