Amb la independència d’Ucraïna l’any 1991, conseqüència directa del desmembrament de l’antiga URSS, hi hagué una forta davallada econòmica unida a una manca d’autoritat. Això farà que el Vasyl i la seva dona Olga s’instal·lin aquí l’any 2001, amb fill i filla. Es defineix com a treballador industrial. És de Tuzhanivci, poble situat al nord-oest del país, lluny de la zona de guerra, proper a la frontera amb Polònia. Canta en un cor que ha estat molt ben rebut a Barcelona, Toledo, València, Santander... Assagen a Guissona, són uns disset, amb més dones que homes. La seva mare fa un any que va morir, i com a mostra de dol ara no toca cap instrument. Els seus pares havien cantat a l’església del poble. 

Nosaltres fem cap aquí degut a la inseguretat que patíem allà. Si t’ho explico, ho entendràs. Primer em van pispar el cotxe, quasi nou. Després uns lladres van entrar a casa a robar. Tret de la rentadora, que estava per estrenar i encara era en una caixa, s’ho van endur tot. Per últim, a la meva dona li van buidar la furgoneta del material que venia al mercat. En aquests casos la ineficàcia d’una policia corrupta és total. Denunciar no serveix de res. Un amic havia vingut un any abans a treballar aquí, i li vaig dir si podia aconseguir-me treball. Quan vinc amb la família, venim a Espanya. És un cop instal·lats aquí que descobrim un idioma diferent al castellà. Sorpresa! Procedíem d’un lloc pencaire i estalviador, i ens hem establert en una terra de característiques semblants. Jo estic acostumat a treballar. La persona que vol treballar pot treballar del que sigui. La meva loteria són les meves mans. 

De què et ve el cant? 

Al meu avi, en acabar la II Guerra Mundial, el KGB l’anomena cap d’una granja. Accepta per força, no perquè li agradi. Si contradeies el KGB t’enviaven a la Sibèria o et mataven. Quan arribava el cap de setmana, canvi de roba i cap a les bodes i festes a tocar el violí, que és el que li agradava. Jo l’acompanyava. D’aquí ve la meva afecció a cantar i a tocar. Amb dos anys i mig ja tocava l’acordió. 

Què mengeu per Nadal?

Per Nadal és típic preparar dotze plats diferents, en recordança als dotze apòstols. Allà no són els Reis els que porten les joguines a la quitxalla, sinó sant Nicolau, antic bisbe. És una festa molt esperada per la mainada, que obre la porta a les celebracions de Nadal. Té una gran semblança a Santa Claus. 

Podeu llegir el reportatge complet aquí