Potser si esteu amatents, aquestes setmanes haureu vist a les xarxes socials algunes campanyes contra la censura. Alguna, molt teledirigida a una idea molt concreta, feia referència a defensar-nos de la censura i acabava parlant de les llibertats acollides –teòricament– a la Constitució, la dissenyada per espanyols i per als espanyols. No cal dir que soc dels qui van votar contra la seva constitució en aquells anys per moltes raons, sobretot per la no concreció en la defensa de la nostra llengua i encara més perquè en el seu articulat el tema que queda més clar és la prohibició de federació de territoris, per tant impossibilitar la unió estreta que puguem decidir els habitants dels Països Catalans.

Entrem en matèria però, i veurem com avui mateix [dia 18] ha saltat una nova notícia nefasta per a la cultura on ens diem "bon dia". Sí, avui mateix el contuberni fatxes-conservadors ha perpetrat això a Torrent, el País Valencià: "El nuevo gobierno de PP y Vox le quita el nombre de Vicent Torrent de Al Tall al auditorio municipal. El equipo conservador alega que no hubo consenso cuando se bautizó la infraestructura con el nombre del líder de Al Tall y que fue un agravio con otros artistas." L'artista i musicòleg és membre del Consell Valencià de Cultura (almenys per ara) i té una llarga trajectòria de reconeixements públics.

Aquest fet, gravíssim per ell mateix ja que és una clara persecució cultural i ideològica, s'afegeix a molts d'altres que han proliferat a la resta de Països Catalans des de l'aparició als governs locals o autonòmics dels pactes del contuberni, gens massònic, ja comentat. 

L'obra Orlando de Virginia Woolf o El mar: visión de unos niños que no lo han visto nunca d'Alberto Conejero (cancel·lades a poblacions de Madrid i Castella i Lleó per parlar de mestres republicans afusellats o de personatges que canvien de sexe) i films infantils de Disney Pixar (Lightyear), retirats d'una localitat cantàbrica per un breu petó de salutació entre dues dones. I pot ser que afegeixen a la censura el mateix Lope de Vega? doncs sí, senyores i senyors, han exigit retirar l'obra La villana de Getafe per suposades insinuacions sexuals. 
O cancel·lar una obra de l'autor Paco Bezerra sobre Santa Teresa a Madrid. O suspendre un concert d'una cantant a Múrcia per ensenyar els pits. O el PP censurant una obra de teatre també a Mallorca perquè abordava els trastorns alimentaris… 

Hi ha plataformes que s'han organitzat al respecte i que diuen que la cultura és "un dret fonamental, que no hauria de ser sotmès a cap tipus de censura, ja sigui política o econòmica" i afegint que "avui censuren perquè demà ens autocensurem. Una mordassa que durant anys s'ha deixat créixer és el germen de les cancel·lacions". 

Però no acaba la cosa aquí. A Borriana (ara rebatejada amb el topònim castellà pels mateixos) s'ha cancel·lat la subscripció a sis revistes en la nostra llengua, El Temps, Sàpiens, Camacuc, Enderrock, Llengua Nacional i Cavall Fort, i no sols això, sinó que s'ha ordenat que es retirin, via confiscació, perquè la canalla i els grans no puguin ja ni trobar-les a la Biblioteca. Aquesta subscripció que el voxer regidor de Cultura trobava una despesa fútil i perillosa, pujava a sis-cents euros a l'any. El que els molesta és la nostra llengua i cultura, i volen acabar la feina de la Nova Planta.  

Com diu un dels regidors valencianistes: "Tornem als temps de l'autoritarisme, de la censura, i de decidir qui llegeix i com. Tornem al passat."

De tots nosaltres, públic i votants, depèn que l'onada no sigui un tsunami negre, fosc, amb cadenes, desfilades, llibres prohibits o amb paràgrafs silenciats. Està en perill molt més que un raper, una cantant, un titellaire, una companyia de teatre que malviu, escriptores i poetes, cantautors i actrius, clowns i festivals de música o arts en general. El que està en perill és TOT, perquè es comença pels uns i s'acaba per tota la societat com ens ha demostrat la història, i perquè sovint les cortines de fum serveixen per posar-nos amb calçador o a la brava, més lleis repressives, més autoritarisme, més mitjans i institucions controlades pels antidemòcrates que no dubtaran a usar la paraula "llibertat" per a acabar amb les llibertats, com ja va vaticinar Aldous Huxley.

I com deia el poeta Charles Bukowski: "El problema amb el món és que els intel·ligents són uns cagadubtes i els estúpids van carregats de seguretat."