Cas 1

En Manel necessitava un mòbil nou, fart que no l'hi cabés res del que li promocionaven les xarxes. Faltava capacitat, mancaven píxels a les tres càmeres que hi tenia, i se li penjava sovint creant-li ensurt en pensar que li havia entrat un virus, un hacker, o la seva dona.

Es dirigí a l'aparador lluminós de la marca que li recomanà el cunyat, decidit a no quedar enrere en la frenètica cursa per no ser titllat de vell prematur.

Al cap de cinc minuts d'explicacions de la noia pèl-roja de la marca, ja no recordava res dels requisits que li oferia l'últim model, amb carcassa impactant i prestacions que mai no serien utilitzades. Tota la seva atenció havia quedat focalitzada en el gran escot de la noia i, per no recordar no recordava si tenia punts per intercanviar ni res de res. No podia dissimular-ho, per molt que ho intentà, sobretot per si el veien coneguts. 

Assentí per signar el contracte, amb el cap i la mirada perduda, –és un dir.

Una mica preocupada per aquell home immòbil parat davant d'ella, la Maribel li va haver de repetir la pregunta tres vegades:

-Que si vol bossa!

Cas 2 

En Cisco no s'hauria imaginat mai un matí com aquell. Era una gestió que s'havia convertit en anual, ja que el seu cotxe era prop de la jubilació, i sabia que les reclamacions serien per a les rodes desgastades, la matrícula llegible amb dificultat, les escombretes que no es movien bé o qualsevol cosa de la mecànica. 

Sabia que, com l'any passat, algun moviment li haurien de fer ells perquè s'atabalava, que hauria de frenar a poc a poc, accelerar i afluixar, moure el volant fins a la dreta i cap a l'esquerra amb el perill de no saber després quan era al mig, i aguantar els moviments que li feien al cotxe des de sota, cosa que sempre li produïa una certa intranquil·litat.

Però en sentir les paraules de l'operari es quedà garratibat, immòbil completament i incapaç d'articular cap paraula ja que acabà d'adonar-se que el vehicle tenia una cosa fins ara mai usada.

-Perdoni, em sent? Posi l'intermitent de l'esquerra i després el de la dreta. L'intermitent!

Cas 3

Va esquivar dos nois amb patinet però sense casc i dues noies que anaven a peu van baixar de la vorera que els tocava veient-lo com badava amb el mòbil.

Va respondre tres missatges de dos xats, d'aquells que la gent felicita aniversaris multiplicat per tants membres com "Per molts anys". Observà amb estupor el missatge del banc avisant-lo d'estar en números vermells, mirant-lo molt fixament intentant debades canviar-lo de color. Acabà la comanda per internet del supermercat remarcant l'horari d'entrega, ja que abans tenia coses a fer. Revisà les darreres publicacions a Twitter, aprofitant per a discutir amb tres energúmens sobre la identitat trans, la supervivència de l'independentisme i la necessitat de menjar més saludable.

Penjà posts, reels, missatges, corets i algun comentari desafortunat als llocs on tenia compte obert i es baixà un nou programa de disseny, abans de xocar amb una bossa de la compra d'un establiment de Kilòmetre Zero, que portava un senyor de valors republicans.

De sobte, i tal com els qui el coneixien havien predit, es va trobar de cara a un senyor com el que escriu això, que amb traïdoria i diürnitat, es negà a canviar de direcció, i reforçant el seu tren superior i els seus grans botons de la jaqueta s'afanyà al xoc.

El nostre amic Guillem no anà per terra per poc i més que res, ell i mòbil anaren a petar de morros contra una columna prou dura per a deixar-li marcat al front una part del cartell dels Mossos d'Esquadra que deia:

"No et quedis immòbil".