Àngels Castro Orts - ANC Tàrrega

Fa un parell de setmanes que em van dir que estaves malalt. Et vaig trucar de seguida. No vas agafar la trucada i això era molt estrany en tu perquè per telèfon o WhatsApp sempre xerràvem.

Avui tinc un mal dia perquè he passat una mala nit, perquè ahir va ser un vespre horrorós i perquè no t'he pogut dir com de màgic ha estat relacionar-me amb tu.

Tu, amic, eres màgic i ho continuaràs sent amb tot el llegat que has deixat en aquest món de mones.

Al teu cap, amb la melena arrissada esvalotada al vent, hi havia unes idees màgiques per a fer qualsevol cosa, fos un carnaval al barri, una performance de Reis, uns suports per a cartells, omplir El Fonoll de figures màgiques, pintar com veies la vida, un paisatge a mig fer, tenir les parets de casa teva plenes d'art (aquest quadre el vaig adquirir perquè... i aquell altre... veus els colors?), i una vida inacabada perquè eres curull d'idees encara per culminar.

Tu, Salvador, vas omplir el meu món de colors. També de possibilitats. Jo oberta a aprendre i tu a ensenyar, compartir, col·laborar, participar.

Amb la teva marxa precipitada, injusta, per la vitalitat que tenies, ens deixes orfes de la teva creativitat, de la teva màgia per engrescar la gent del barri del Castell a fer coses que no s'havien fet mai abans.

Hi ha poques persones al món que tinguin màgia, aquella màgia que millora la vida de qui l'envolta, de qui té la sort de conèixer-los i apreciar-los.

Tu, Salvador, eres màgia pura!

Sembla que els deus criden al seu costat als més bons. No és just per als qui volíem continuar gaudint de la teva companyia, la teva alegria de viure, les teves idees que a vegades semblaven fora d'osques i quan les veiem realitzades eren això: pura màgia!

Que els nens i nenes, els nois i noies puguin tocar per sempre la campana de la porta de casa teva al carrer del Pou de Gel, per recordar-nos que la teva màgia és viva i que, allà on sigues, la sentis repicar sempre.

Una abraçada, tendra, forta, de complicitat amb la teva mirada i el teu somriure sempre còmplice, sempre amatent als altres.

Et trobaré a faltar com tants i tants d'altres a qui vas traslladar la teva màgia per veure més enllà del que veien els nostres ulls.

Et trobaré a faltar, amic.