Al llarg del nostre camí de vida física, algunes vegades ens anem trobant persones extraordinàries, d'una qualitat humana i espiritual fora del comú. De fet, més vegades de les que som capaços de copsar, però la intensa activitat a què ens sotmet aquesta intrínseca societat ens impedeix caure en aquesta subtil apreciació.

No és fàcil arribar a adquirir la categoria de persona extraordinària. No és quelcom que es pugui aprendre en un centre pedagògic. Les característiques essencials per assolir versemblant rellevància s'han de portar inherents a la idiosincràsia de cadascú. Són aquells atributs que no cal que siguin cridaners, molt sovint són de tal subtilesa que poden passar perfectament desapercebuts per a la majoria d'humans. El Salvador era una persona posseïdora d'aquestes virtuts, que el feien un ésser extraordinari, fora del comú. 

L'any 2019, un cop jubilat, va decidir instal·lar-se a Tàrrega al carrer Pou de Gel al barri del Castell. Un barri que es va revitalitzar amb la seva arribada, on la seva sensibilitat i genialitat artística va significar una bafarada d'aire fresc pels seus carrers. A la més mínima oportunitat que tenia, el Salvador era tot idees que de seguida traslladava a balcons, portalades i finestres. Els veïns van acollir les seves genialitats amb el millor afecte. No podia ser d'un altra manera, sobre tot per la forma de ser d'ell: amable, agradable, cordial, afable, atent, complidor, educat, respectuós, i per damunt de tot actiu, molt actiu i sempre a disposició dels altres.

Ell també era un independentista de pedra picada. Només arribar a la nostra ciutat, em va venir a veure per oferir-me la seva col·laboració en tot el que calgués. Ja des del primer moment vaig notar que era una persona extraordinària i que excel·lia bondat pels quatre costats. Després amb el temps, he tingut ocasió de comprovar totes les qualitats descrites anteriorment. Va col·laborar amb nosaltres un feix de vegades. Sense anar més lluny ara fa just un mes, tot i l'avenç de la seva malaltia, el teníem aquí present com sempre, a fer-nos costat. 
No podem oblidar el seu pas pel poble del Fonoll on va deixar la seva empremta artística i humana.

Quan em vas dir que paties la malaltia, ho vas fer com eres tu, profund i de cara. Vas dir-me "Mira noi, d'algo s'ha de morir", com si t'ho diguessis a tu mateix.

Salvador, has marxat massa aviat. La societat necessita que les persones com tu visquin tants anys com sigui possible per a poder fer aquest món una mica més humà. Et mantindré per sempre en el meu record.