La nostra llengua, aplançonada

Que la llengua catalana sigui vilipendiada, destralegada, estigmatitzada, fustigada... per l'Estat espanyol no és cap novetat. Això s'arrossega des de fa segles. Inclús hi ha hagut períodes que ha estat totalment prohibida pels feixistes dictadors de torn.

El rerefons d'aquesta qüestió l'hem de buscar en l'obstinada dèria de Castella d'imposar (imperialitzar) la llengua catalana arreu. Seguint l'exemple dels ianquis amb l'anglès, pretenen aconseguir que el castellà sigui una llengua universal, evidenciant un autèntic "fred de peus", molt propi del sentiment d'inferioritat.

Fer-ho, però, a Catalunya, té un objectiu més ambiciós: es busca la desaparició de la nació catalana, potser perquè tot i els segles que porten intentant que Espanya esdevingui una nació, anul·lant de facto les autèntiques nacions que composen l'Estat espanyol, saben que si ho aconsegueixen amb Catalunya, Castella ja tindrà el camí lliure per culminar el seu objectiu iniciat ara fa més de sis segles. 

La llengua és l'autèntic pal de paller d'una cultura, d'una manera de ser, d'unes costums i tradicions. Quan un país perd la seva llengua, perd tota possibilitat d'esdevenir un Estat propi. D'aquí ve l'interès de l'Estat espanyol ocupant per estrinxolar la nostra preuada parla. L'hem de defensar amb més fermesa que la que empren ells per anorrear-la.

I això no és precisament el que fan els nostres representants polítics, que després d'unes tímides reaccions a la sentència del TSJC que obliga a aplicar un 25% de castellà a les escoles, l'únic que se'ls acudeix per aturar aquest darrer abraonament contra el català és plantejar una proposició de llei on a grans trets diu que el català serà la llengua "vehicular" i el castellà la "curricular". Els neòfits no som capaços de diferenciar aquestes definicions.

La proposta ha estat presentada conjuntament per JxCat, ERC, En Comú Podem i el PSC (novament de bracet amb el 155). Amb tot, els experts asseguren que la proposició posa tota la pressió als centres educatius, les direccions i docents, i asseguren que és "un aval polític a la sentència del 25%, que s'ha dictat sense cap criteri pedagògic". 

Ni el 25% ni curricular, en català i prou.