LA JUSTÍCIA EUROPEA NO TÉ ATURADOR

El concepte generalitzat que la justícia és lenta té unes solides bases que no podem obviar. Moltes vegades sentim sentències de casos que han succeït fa una pila d’anys. Quan el cas té connotacions polítiques, llavors l’alentiment es fa més que evident. Si a més el procediment està envoltat d'interessos d’una notable importància que requereix arribar a les altes esferes jurídiques europees, podem estar parlant de períodes dilatadíssims. Formen part d’aquest darrer grup tots els casos judicials referents al procés d'independència.

Concretament pel que fa a les euroordres que el jutge Pablo Llarena va emetre contra el president Carles Puigdemont i els seus consellers per la seva implicació en el procés d'independència, el proppassat dia 5 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va examinar les preguntes prejudicials que el magistrat espanyol havia plantejat en el seu moment sobre l'aplicació de les euroordres, i en un parell de mesos en traurà les seves conclusions.

Durant la vista, L’advocat Gonzalo Boye ha pogut deixar ben clar quin és el marc on es mou la causa en concret: una repressió brutal de l’independentisme que s’inicia el mateix dia del referèndum i que continua posteriorment amb l’empresonament de dirigents socials i polítics, deixant palès l’escenari que espera als exiliats, si són lliurats a la (in)justícia espanyola.

Intervingueren també el fiscals Fidel Cadena i Consuelo Madrigal juntament amb l’advocada de l’Estat espanyol Andrea Gavela, que van evidenciar que, fora del Tribunal Suprem (TS), perden la seguretat protectora que els dona el sistema judicial espanyol de conxorxa amb el poder.

No podem deixar de banda la pressió que ha fet la Comissió Europea que, per boca de l'espanyol  Julio Baquero  (Servicio Jurídico de la Comisión Europea), ha donat suport a Espanya contra els motius per rebutjar les euroordres.

Amb tot, segons l’advocat Gonzalo Boye estem a un pas del final del problema, i no s’ha estat de comentar contundentment que “això s’ha d’acabar, i s’ha d’acabar aquí”. Estarem al final del túnel?