Sí, sí, no s'ho inventa l'Albert: li he dictat així mateix, Gatordi. Perquè ahir, dia 23 tot era importantíssim per a un tal Jordi, i llibres –deu ser que no en tenen prous a casa que no em puc moure per arreu sense entrebancar-m'hi o que es tombin i caiguin si els toco casualment, només una mica amb les potes. Unes flors que en diuen roses cauen amb més facilitat encara. 

Per cert, que del Jordi aquest s'expliquen coses ben diferents.

Les actes més antigues indiquen que Jordi és fill de Geronci, un noble persa, i Policrònia, –sembla una marca de rellotges, oi?– dama palestina de Lydda (Diòspolis). La cosa dels palestins ja ve de lluny, sembla. Educat com a cristià, Jordi forma part de la milícia romana i viu en pecat amb una vídua. Quan Dioclecià proclama l'edicte que obliga a rendir culte a Apol·lo, Jordi renega de la milícia, distribueix ses riqueses i s'enfronta a l'emperador, per la qual cosa és empresonat i martiritzat. Sembla que això de viure en pecat és pitjor que quan jo he fet caure –per error– una tassa a terra. Que complicat que és viure així!

Segons els autors, el martiri de Jordi va durar set anys i durant aquests Jordi haurà mort i ressuscitat tres cops: cremat, tallat en dos per una roda d'espases i enverinat. Els autors afegeixen a les resurreccions un seguit de turments que em fan esgarrifar i no li explico a l'articulista. Jordi morí decapitat. Hi ha un munt de versions i cadascuna era més inversemblant. Finalment, l'any 496, el papa promulgà un decret segons el qual l'acta martyrum de Sant Jordi passa a ser considerada apòcrifa, o sigui no se la creien. El papa pontificà: "Jordi serà un d'aquells sants venerats pels homes, els actes del qual només coneixerà Déu".

I sí, aquí al nostre país tothom segueix alguna de les llegendes sobre Jordi, Georgios o sant Jordi, que alguns li van posar aurèola lluminosa i altres una llança i afirmen que va perseguir un drac i volia alliberar una princesa. Quines coses! I si la princesa no volia que l'alliberessin? Prefereixo la versió aquesta dels llibres i la flor que, en alguns casos, ha anat millorant i es veu que hi ha llibres de tot i de qualsevol color i amb les flors fan el mateix, de paper, roba, ceràmica i per a menjar: només espero que no me'n facin de pinso d'aquell!
Els meus humans van veure moltes d'aquestes coses i es van trobar amb una amiga que no conec i que ajuda els felins, que porta un grup anomenat Tarregats. Així es fa, molt bé, que existim i no som cap peluix…

Sembla que els va ploure i molt fort i això m'entristí una mica. Sé del cert com és d'empipador que et mullin i es veu que algunes aturades de llibres –perdó, es veu que es diu parades, no ho entenc– la van passar magra i se'ls van fer malbé exemplars. Potser els caldria alguna ajuda. no? Crec que els humans farien bé d'1) comprar llibres i llegir-los tot l'any 2) comprar-los en el nostre idioma. No, no vull dir el gatonès que parlo jo i que els costa entendre i 3) no fer-ho per la propaganda o per si són famosos els escriptors. 

Em permeto dictar que també llegiu llibres d'una cosa que en diuen "poesia", que porta molta feina donat les hores que s'hi tiren els meus humans: Si no es compren, m'hauran de portar menjar de gats com de refugiats que sé pel que em llegeixen, que ho estan passant molt malament. 

Per cert, a vegades ella i ell, que ja sabeu que es diuen poetes, em fan mal a les orelles que ja tinc prou delicades amb el que en diuen "poesia dolenta", i deuen tenir raó, ja que depenent què em llegeixen, si m'agrada perquè està ben feta i diu coses profundes però no pesades em surt un dels meus millors "mèèèèèèèuuu". Ara, si m'ataquen amb coses oportunistes o no gaire ben escrites bufo amb un "ffffffff" que esparvera. Jo soc així, clar i gatalà, estimats lectors.

Diuen que també va caure una cosa que li van posar el nom de calamarsada. Però no us penséssiu pas que els meus humans van pensar en mi, no, encara espero algun d'aquests calamars que queien i que m'haurien vingut bé per a fer més alegres els meus àpats de pinso, pinso i més pinso. Felins, reclameu als humans coses més bones que aquelles galetes dures de bossa. No defalliu i per teulades i sofàs "ni un mèu enrere!".

Per cert, algú sap si hi ha una República de Gats? Si ho sabeu, escriviu-me.