Es diu que a les guerres la primera víctima és la veritat, i és cert, però sovint la segona i a molt poca distància és la Cultura. Recordeu si més no, els atacs terribles de les tropes dels unionistes serbis a la Biblioteca de Sarajevo, i en canvi la resistència simbòlica, però eficaç dels seus ciutadans, a teatres i locals improvisats per a intentar seguir amb unes activitats que els assetjants volien destruir, segurament per anorrear-los i assentar les bases d’un futur nou a la seva mida, una Nova Planta.
Entre 1936 i 1939 a Catalunya es va fer un gran esforç per salvar el patrimoni. 

Si no estàvem prou indignats per l’agressió de Putin contra una nació lliure, i les morts i altres malvestats que comporta, els qui ens movem en el món cultural hi afegim ràpidament el temor a la destrucció d’obres i referències.

Ucraïna té set béns declarats patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco, sis de culturals i un de natural. El més conegut és la catedral ortodoxa de Santa Sofia, a Kíiv, amb les seves cúpules verdes i daurades i els mosaics bizantins.

Les accions de Rússia ja han causat danys a l'antiga ciutat de Tavriian Khersones, inclosa a la llista del Patrimoni Mundial, així com al Palau Bakhchisarai dels Khans de Crimea.

Al Nord-est de Kíiv hi havia el Museu d’Història Local i Històrica d’Ivankiv, que fou incendiat i destruït fins als fonaments, junt amb 25 obres de Maria Primatxenko, pintora de la qual ha desaparegut el seu llegat per a sempre.

Com reaccionen a aquest desastre els ucraïnesos? 

Funcionaris i ciutadans embalen i protegeixen retaules i quadres. Hi ha escultures urbanes embolicades amb material de protecció, i fotografies o vídeos dels trasllats d'obres, com el Crist de la catedral armènia de Lviv. 

O l’exemple de la casa de l’escriptor i acadèmic Xevtxenko, a Kíiv, que ha folrat les finestres amb els seus llibres per protegir els vidres i tota la resta de la seva biblioteca de la metralla. Llibres contra bombes, no pot ser més poètic.

I tan simbòlic com el petit concert dels membres de l’orquestra de les forces navals davant l’edifici barroc de l’Òpera i Ballet d’Odessa, fortificat, ara sí amb sacs de sorra per protegir-lo com tota la ciutat. I què millor per enfortir la resistència civil que tocar l’himne nacional d’Ucraïna i el ritme de la peça Don’t worry be happy, de Bobby McFerrin? Una mica de l’humor mític de la gent d’Odessa, on es diu que han sembrat els seus carrers amb cartells que envien literalment a la merda, de forma obscena o poètica les tropes del Kremlin. Una capital que, per cert, va tenir com a alcalde el català Josep de Ribas i Boyons...

Què opinen els especialistes sobre la situació i Putin? “Ens vol destruir com a nació i per això ha d’esborrar el nostre passat, que es conserva als museus: el patrimoni cultural i històric ucraïnès és clarament un objectiu de guerra”, diu amb la veu tremolosa el director de l’Institut Nacional Etnològic d’Ucraïna, que conserva una valuosa col·lecció de 100.000 objectes de porcellana, mobles i rellotges, a Lviv, com va publicar l’Ara, i que protegeix amb materials senzills tot el que pot.

Però per resistir millor tot plegat, seguim en clau d’humor, penseu que Ucraïna assegura als seus ciutadans que no han de declarar a efectes fiscals els tancs russos que capturin.

Per què no hem de deixar que s'imposi la barbàrie? Doncs perquè tot el que perdem de cultura ho perdem d’humanitat. I d’identitat, i vostès, ucraïnesos o catalans, ja m'entenen.
Entretant, слава, slava україне, Glòria Ucraïna!