Doncs, sí, altres Cecílies, o el que  ve a ser el mateix: altres celebracions de la patrona de la música que se'ns van quedar al receptacle de tinta de la impressora i als pensaments que és aquell lloc que va de les nostres neurones als dits que escriuen.

El qui signa això, que exerceix una mena de corresponsalia autoimposada, va fer cap a la capital de Ponent, Lleida, fa pocs dies, quan se celebrava el 375è Aniversari d'uns fets d'agressió (novament) a la nostra terra, durant la Guerra dels Segadors.

L'acte inclogué, al sempre flamant Auditori Enric Granados, L'Oda per al dia de Santa Cecília de Händel, l'estrena de la qual es dugué a terme el 22 de novembre de 1739 al Theatre in Lincoln's Inn Fields de Londres. Händel es basa en un poema que el poeta anglès John Dryden va escriure el 1687.

El programa seguí amb l'estrena a Lleida de Les càrregues de l'1 d'octubre del mestre Jordi Cervelló (com ja ens havia anunciat la Banda Municipal de Lleida a Tàrrega) que era present a la sala i fou llargament ovacionat.

L'obra s'inicia amb un preàmbul inspirat en el Concert per a violí i orquestra de Beethoven, obra que l'autor considera un concert de "la pau i l'ordre".

Evidentment, el tema de Les càrregues és tot el contrari. Tota l'obra ens fa recordar passatges d'aquell dia, com el trèmolo de la percussió que ens duu el soroll infernal dels helicòpters, i d'aquí apareixen els dos temes principals: el nostre Testament d'Amèlia i el seu A por ellos.

Tot seguit una mica de calma. Són les 6 del matí i s'escolten les campanades amb un silenci absolut. Plou. Un passatge ràpid de tresets descriu un cert moviment. Són quasi les 8 del matí. De manera camuflada s'escolta el Testament d'Amèlia, reflex del treball anònim resistent, però que en aparèixer la crispació i l'agressivitat, en un tutti en fortissimo, ens porta de nou a la trencadissa de portes i finestres. 

Entrem a la part final de l'agressió policial amb un desplegament de tota l'orquestra, amb el tema A por ellos com a eix central i dins d'una excitació que culminarà en tres acords secs de tot el conjunt, però després hi sentim el nostre Testament d'Amèlia, que es retira amb una llarga i dolguda salutació. 

Corprenedora partitura i interpretació que hauria de córrer per tot el país.

 I per acabar, la cantata Les set edats per a cor de veus mixtes i banda simfònica escrita l'any 2013, d'Óscar Peñarroya i llibret (formidable i commovedor) de Cèsar Aparício, un homenatge apassionant a la vida. Una obra inspirada en un text de William Shakespeare conegut com The seven ages of man (Les set edats de l'home) de l'obra As you like it. La cantata fa un repàs, incloent el recorregut vital de les persones, des del naixement fins a la mort. La música de cada capítol il·lustra les diverses etapes (fins i tot amb alguna picada d'ullet als musicals) i acompanya el text per explorar sentiments, il·lusions i desil·lusions, situacions i vivències de tota mena. Tot i fer servir un llenguatge directe i accessible, Les set edats mira de crear una experiència de vincle i record tant per als intèrprets com per al públic que la rep, i és d'una profunditat que ens fa meditar. 

Sens dubte, el cicle de la vida ja és un pretext prou ric per justificar per si sol una cantata.

Des de la innocència i les preguntes del nadó a la innocència de l'infant, passant per la necessària desmesura adolescent amb tots els seus descobriments i el sentiment de gosadia i d'invencibilitat de la joventut, per les complexitats i renúncies obligades de la maduresa i la visió de la vellesa, vista i mostrada positivament. Finalment, la mort, plantejada com una setena edat molt encertadament, es veu des d'una posició neutra, plàcida. Es fa balanç i s'entén com una baula més del cicle de la vida, recalcant tot allò que hem fet, tot allò en què hem esmerçat el nostre trànsit pel viure.

Una llarguíssima ovació feu que els autors haguessin de saludar des de l'amfiteatre.

Els concerts, injecció de cultura i optimisme, transfusió de sentiments i aprenentatges, o simplement tot un regal que tenim a poca distància i que cal que aplaudim en directe.

En seguirem parlant des d'aquestes pàgines, finestres a la cultura que obrim sempre que podem.