O sigui, trasllat. Fixeu-vos si vé de lluny això dels trasllats que la primera referència que se'ns ofereix del mot és del 1295, del llatí "transllatus". 

Moure's? Traslladar-se? Canviar? Copiar d'un original?

Aquesta paraula de "mudança", és un de molts calcs del castellà que usem sovint. En el fons és un trasllat, però per a qualsevol que ha hagut de passar el tràngol de canviar de casa, no és només això, ja que comporta o necessita temps per a revisar el que tens i aplegar o destriar el que has anat amuntegant sovint sota una munió de papers o la pols de moltes vides, encerts, fracassos i llocs.
Si ets d'aquella mena de vertebrats amb poca cultura a casa (parlo d'objectes, avui ja no intentaré ni posar-me en un còmput de les neurones que haurien d'habitar, potser massa amples, la buidor d'alguns cervells), sigui poca o líquida (convertida en bones marques o mitjanes d'alcohols per a ús individual o compartit), sigui per a ser escoltada o patida en alt volum antihumà; si ets d'aquesta mena de subjecte o tros de quòniam, et pots estalviar el cansament dels ulls llegint aquestes ratlles que tendeixen a ser crítiques o provocatives…des de les finestres.

Hi ha aquella llegenda que parla d'ens que van a alguna llibreria amb unes mides anotades i demanen best-sellers o engendres de mediàtics per a metre i mig o dos metres i mig de prestatgeries. No sé si és certa, però a vegades ho semblaria.

Però si sou d'aquella minoria selecta en perill d'extinció, aquella raça perillosa dels qui llegeixen (molt més enllà de les pantalletes i dels diaris esportius), especialment dones segons les estadístiques editorials, espero que estareu d'acord amb els soferts individus de qualsevol procedència i condició que veuen com caixa rere caixa els llibres llegits, posposats, estimats o mig oblidats van creant un mur quasi infranquejable a alguna de les habitacions de la casa que esteu disposats a abandonar. 

No dubteu pas en aquests moments de fatiga física i mental: tots els volums us semblaran bons, i si més no, creureu que aquell llibre que us va ser regalat i que no havíeu ni tocat en cinc anys, ara a la nova casa, serà devorat amb fruïció lectora. El temps, i els altres llibres que s'hi superposin us diran la veritat i donaran el resultat de l'aposta. I també pot ser, i les notícies a vegades ho confirmen, que aquell objecte ple de fulles escrites que havia de ser excels o tirant a bonet, el regalaríeu a qualsevol homenot com Pepe Carvalho, el personatge de Manolo Vázquez Montalban, per a encendre la llar de foc, si en teniu (això vesteix molt junt amb la butaca ben encarada, el llum de peu i la copa encara més ben encarada) i si no en teniu, doncs la barbacoa de potes inestables de terrasseta.

Però ara que hi repenso abans d'acabar l'article, em fixo que una altra accepció de "trasllat" és 1. Còpia d'un original i la 2a Còpia autenticada per notari. Per tant, serem capaços quan ens traslladem de casa de no copiar totes aquelles coses maldestres que hem perpetrat en qualsevol de les nostres vides? I serem capaços de fer neteja, regalar els llibres que no ens agraden o que ens porten males vibracions? 

Què diu la veu de l'experiència? Que no ho fem ni massa ni massa bé.

I vosaltres què en penseu?