Quan s'escriuen pràcticament soles aquestes línies, encara ressonen al nostre cap les notes, els instruments, les veus i sobretot les emocions de la jornada solidària i d'homenatge a la música duta a terme a l'Ateneu. La Diada de Santa Cecília.

Recobràvem així el que la Covid, el Virus de la Corona o Coronavirus, ens va furtar l'any anterior, confinant moltes il·lusions i molt d'art en quatre parets que ens multiplicaven les angoixes pels nostres i propers o pels desconeguts que havien caigut en les urpes pandèmiques. I això, aquest retrobament a tall de redescoberta es notà des del primer moment en recordar els qui sembla que ja no hi són, però sí que hi són, com el mestre Sans i el Josep Maria Castelló, home també de música i de moltes altres iniciatives.

Veus i instrumentistes de totes les edats van mostrar un repertori amb gran representació d'estils i registres, des de les cançons tradicionals a les composicions musicals clàssiques barroques; des de la cultura popular a les bandes sonores de cinema i fins i tot els ritmes actuals, música de carrer o gòspel. En la represa de l'activitat, el programa va comptar amb les actuacions de la Coral Infantil Mestre Güell, que va obrir els actes amb les complicades i delicioses composicions que no sols són cant sinó moviment, allò tan difícil de coordinar. Les primeres espurnes als ulls i somriures estaven servits, en escoltar les desventures d'un gat dissortat o d'un pirata.
L'Orquestra de Corda de l'Escola Municipal de Música de Tàrrega, sorgida a partir de la iniciativa d'unes noies, va aplegar a l'escenari el grup més majoritari, interpretant un dels preciosistes temes en tres moviments de Vivaldi. Una delícia.

Ja no fou cap sorpresa l'èxit obtingut per la nostra Cobla Tàrrega, que ens regalà tres sardanes magistrals, inclosa una recordant el mestre Sans i en una altra fent desfilar les cançons dels Beatles de forma meravellosa.

Què dir de La Follia, grup de grallers reconvertits en Brass Band que va participar per primera vegada en aquest concert i que, amb la seva posada en escena i instrumentació, va dur la provocació innovadora de la nit, aixecant els ànims de tot el recinte amb Deconstrucció núm.1 i la segona un mix de Doctor Prats i Lady Gaga. Veritablement de Follia!

Va tancar l'acte la formació degana, l'Orfeó Nova Tàrrega, amb dues cançons actuals i exquisides, l'una de caire intimista i amb influència celta, Touching, de Karen Beth i el seu disc Magic; i la segona i darrera, també versionada en la nostra llengua, Heaven is a wonderful place, una de les grans del gòspel.

Com en tantes d'altres qüestions en aquest país nostre, cal atorgar un homenatge al públic i la seva entrega, a ser-hi tot i les adversitats, disposades i disposats a seguir donant corda a la capsa de música, perquè no s'aturi la cultura i millori cada dia que passa, a cada assaig, a cada prova, aplegada en cada nova idea o projecte. 

Sabem que omplireu novament de gom a gom l'Ateneu, que aportareu el vostre gra de sorra a projectes que ajuden a fer millor aquest món i els altres, i que convencereu encara més gent perquè vinguin a escoltar, aplaudir i emocionar-se. Ens hi tindreu, construint, oferint i ensenyant, perquè les arts i abans que res la música, són de tothom i per a tothom, inclusives.