Un cop desmuntada la Fira del Teatre, comença la tardor targarina. Aquesta setmana passada, amb pluja, una baixada notable de les temperatures i traient la poteta dels cels rúfols, oblidem els últims perfums estiuencs. Per iniciar l’estació, hem tingut un retorn esperadíssim de l'era pre-Covid: la reobertura de les piscines municipals cobertes. Aquest gran equipament, de referència més enllà de la ciutat, havia estat tancat durant el primer confinament i, per sorpresa dels associats, sense cap explicació per part de l’empresa, totalment cancel·lades les activitats. Durant els mesos de pandèmia, el tancament abrupte va transformar-se en un període de reformes integrals de la instal·lació. La precarietat en el manteniment de les piscines quan va esclatar l’estat d’alarma, conseqüència d’una gestió privada deficient, en va obligar a fer una profunda actualització per adaptar-la als estàndards Covid.

La nova gestió serà pública. El temps dirà com milloren o no els estàndards de qualitat de tot plegat. En qualsevol cas, l’exemple de la piscina és un pas més cap a la normalització de la vida a Tàrrega. Una obertura que coincideix amb la notícia, avançada per l’edició digital d’aquesta revista la setmana passada, que Salut desmunta el punt de vacunació massiva a l’Espai Mercat, després d’haver administrat més de 66.000 dosis en sis mesos. Un autèntic símptoma de la millora de la situació pandèmica –sempre provisional– al nostre país.

Tot i que encara som molt lluny del 2019, quan ens miràvem amb llunyania els fets de Wuhan, a poc a poc anem recuperant parcel·les de la nostra vida anterior. Mai abans havíem percebut el concepte de normalitat, ja no com una tediosa rutina, sinó com una fantàstica llibertat despreocupada.