En Josep M. Martí i Florensa fou el fill petit d’una família targarina de llarga tradició. Havia nascut a Tàrrega l’any 1908. Estudià a l’Escola Pia i de ben jove destacà per la seva gran afició per la mecànica. El seu germà gran, en Miquel, fou un dels pioners de la fotografia a Tàrrega, impulsor i professor de l’escola d’Arts i Oficis, i un gran mestre i pintor. Dos dels seus germans, en Ramon i na Carme, moriren de malaltia als 23 i 18 anys, ell el juliol de 1921 i ella el maig de 1922.

L’any 1929 el Josep Maria va fer el servei militar a l’aviació, a la base aeronàutica de Lleó. Allí té l’ocasió d’aprendre i aprofundir en la seva passió pels motors i la mecànica, en aquest cas els d’aviació. 

De retorn a Tàrrega a finals del 1930, s’incorpora com a mecànic a una agència de transports, amb el seu amic i també mecànic, en Pere Gómez Mill. L’any 1931 la Crònica Targarina ens informa que és membre de la junta local de l’entitat catalanista Palestra.
L’1 de març de 1938 és mobilitzat i cridat a les files de l’Exèrcit Popular de la República per la quinta del 1929. S’incorpora al Cos de Tren de l’Exèrcit de la República, com a conductor i mecànic del parc mòbil de l’exèrcit. La seva missió és la de fer de xòfer d’oficials i comissaris, i la de conduir i fer-se càrrec del manteniment dels vehicles militars que se li assignin.

L’1 de maig de 1938, en Josep M. Martí és destinat molt a prop del front a la província de Terol, on el XVII Cos d’Exèrcit Republicà es defensa heroicament de l’ofensiva feixista en l’anomenada Batalla de Llevant. Un mes abans s’esdevingué la tràgica derrota republicana soferta durant l’ofensiva d’Aragó, en què les tropes franquistes van arribar al mar a Benicarló, aïllant Catalunya de la resta del territori republicà. 

El primer de maig de 1938, en Josep M. Martí inicia un diari on escriurà cada dia durant 14 mesos. Tot allò que fa, veu, pensa i pateix, ho reflecteix per escrit fins a la data del 25 d’abril de 1939, en què retorna sa i estalvi a Tàrrega de la mà del seu germà Miquel que l’ha rescatat, amb els avals necessaris, del camp de concentració on es trobava prop de Sagunt. 

El diari comença així:
“Fa sis dies que soc per aquestes terres. Fins ara hem estat aparcats a Rubielos, mentrestant hem treballat molt i n'hem passat de totes. Començo aquest diari ara que disposo de bloc i llapis. A Rubielos dormim en una “txabola” feta nostra, cavada a la terra amb sostre de rames, i em vaig fer-hi foc a terra, es a dir, amb totes les comoditats.Als Catalans només ens faltava que ens tallessin les comunicacions. Ens trobem aïllats. Tothom diu que tornaran a obrir el pas, però mes hagués valgut que no l'haguessin tallat. A la millor ja no veurem la nostra terra fins acabada la guerra. No sé, però només ens faltava aquesta. Jo n'he tingut un disgust molt gros. Que hi farem... paciència, que no s'hi pot fer res!” (1 de maig de 1938).