En Ramon Sanahuja, com la gran majoria de càrrecs i de dirigents sindicals i polítics d'esquerres, és detingut i empresonat l'endemà del 6 d'octubre de 1934. Com que no hi havia prou presons per tancar els més de tres mil detinguts arreu de Catalunya, a Tarragona es van habilitar tres vaixells-presó. En el Consell de Guerra, celebrat el gener de 1936, fou acusat del delicte de "auxilio a la rebelión" pel qual li demanen sis anys i un dia de presó. Finalment és absolt.

Després dels fets del "Sis d'octubre", Esquerra Republicana és il·legalitzada i el setmanari Avançada és tancat. Alliberat de la presó i des de la clandestinitat, la seva tasca d'informació i d'organització de l'estructura del partit a les comarques de Tarragona és bàsica per aconseguir que les esquerres guanyin les eleccions a les municipals del febrer de 1936.

Durant la seva estada a la presó, el Diari de Tarragona publica el 6 de desembre de 1934 aquesta nota: "Ahir es va veure a l'Audiència provincial una causa per injúries contra la veïna del Vendrell Florentina Domingo. La processada fou defensada per l'advocat senyor Ramon Sanahuja i Soler –detingut a bord del Manuel Arnús que a aquest objecte fou traslladat des de la presó flotant– el qual en un brillant informe demanà l'absolució. Una vegada acabada la vista el senyor Sanahuja fou traslladat novament al Manuel Arnús. La presència del nostre amic a l'Audiència fou rebuda amb forta expectació, rebent de tothom reiterades mostres de simpatia".¹

Pel Nadal del 1934, en Ramon Sanahuja surt en llibertat provisional i retorna a la seva vida laboral. El març del 1935 contreu matrimoni amb na Jovita Mercader i Vidal, filla de l'industrial vendrellenc Salvador Mercader i Soler. El desembre del mateix any neix al Vendrell el seu fill, Víctor Sanahuja i Mercader.

Amb la victòria del Front d'Esquerres el febrer del 1936, en Ramon és reposat per la Generalitat al seu lloc de Delegat de Treball a les Terres de Tarragona. Quan el 18 i 19 de juliol de 1936 els militars rebels feixistes inicien el cop d'estat, en Lluís Companys nomena Lluís Mestres com a Comissari de la Generalitat a Tarragona. Aquest, juntament amb en Salvat Parés, amb en Joaquim Fort i amb en Ramon Sanahuja, van ser els actors principals de la desarticulació dels falangistes i dels militars insurrectes aixecats contra la República en aquelles comarques.²

Ells quatre van encarar-se als excessos d'un sector minoritari i incontrolat que havia començat a estendre el terror per Tarragona. Van facilitar la fugida dels tècnics alemanys de Flix. Protegiren el patrimoni de la Catedral de Tarragona i salvaren, entre d'altres, les vides del cardenal Vidal i Barraquer i del bisbe de Tortosa.³ 

Des de principis de 1938, en Ramon Sanahuja exerceix interinament les funcions de Comissari Delegat de la Generalitat a Tarragona i l'agost de 1938 és nomenat màxim responsable de la Generalitat. La seva fidelitat al govern, i el seu coneixement de la situació social i política de les terres tarragonines en aquells moments dramàtics i convulsos de la guerra, el van fer mereixedor del càrrec.

A ell li pertocarà organitzar la defensa i la evacuació de Tarragona el gener de 1939, davant l'ofensiva d'ocupació de Catalunya per part de les tropes feixistes. Amb la seva família empren el camí de l'exili el febrer del 1939.

En parlem en el proper escrit.

¹La Segona República al Camp de Tarragona. Josep Sànchez Cervelló i Jordi Piqué Padró. Publicacions URV. Cercle d'estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. 2006.

²Dietari de l'exili a Mèxic i del retorn a la Catalunya Franquista (1942 – 1975). Salvador Maset. Pàg 206.

³Lluís Mestres Capdevila