El 15 de gener de 1939, les poblacions de Tarragona, Reus i Tàrrega cauen en mans de les tropes feixistes. Contra tot pronòstic, la resistència a l'ofensiva feixista d'ocupació de Catalunya, iniciada el 23 de desembre de 1938, havia resistit tres setmanes de foc i de sang, però el 15 de gener es va enfonsar. La superioritat armamentista i aèria de l'alemanya nazi i del "fascio" italià, va ser decisiva per decantar la balança del costat del bàndol rebel. En Ramon Sanahuja i la seva família abandonen Tarragona i el Vendrell el dia abans de l'ocupació.

Una carta d'en Pompeu Fabra a Carles Pi i Sunyer del 25 de gener de 1939,¹ informa que a la masia de Can Pol, a tocar de Girona, s'hi troben refugiats una colla d'escriptors, intel·lectuals, artistes i polítics catalans, amb els seus familiars. En la relació facilitada hi consten en Ramon Sanahuja i Soler, Jovita Mercader i Vidal, Víctor Sanahuja i Mercader, Antoni Mestres i Capdevila, de la Comissaria de la Generalitat a Tarragona.

Probablement la presència a Can Pol d'en Ramon Sanahuja, tenia relació amb el fet que allí s'hi va salvaguardar el tresor format per objectes del Museu Arqueològic de Tarragona i altres de la catedral tarragonina. A Can Pol, al terme de Bescanó, s'hi van instal·lar alguns dels dipòsits patrimonials de la Generalitat durant la guerra.

Na Jovita amb el seu fill Víctor, acompanyats per l'amic Antoni Mestres, que fa de conductor, creuen amb vehicle la frontera del Pertús a principis de febrer 1939. En Ramon ho feu a peu, provablement acompanyant al president Lluís Companys i els membres del Govern de la Generalitat pel Coll de Lli al terme de la Vajol el 5 de febrer de 1939.

Per a centenars de milers de catalans, el drama de l'exili fou una experiència humiliant i dolorosa, el tracte inhumà i vexatori patit pels exiliats als camps de concentració francesos sempre restaran com una taca negra en la nostra memòria col·lectiva.

En Ramon Sanahuja i la seva família, per la seva condició d'alt funcionari del Govern de la Generalitat, va poder evitar els camps, així com rebre l'ajut d'una organització de la qual n'era membre: "La Grande Loge de France", de la francmaçoneria. És a Tolosa de Llenguadoc on la família es retroba de nou, acollits per la Lògia Maçònica de França.

Al llibre La maçoneria a l'exili: França, 1939 de Josep Clara Resplandis, ens diu que:
"Per tal d'ajudar els exiliats espanyols, el 9 de maig de 1939, Alfredo Nistal, secretari del Gran Orient Espanyol , va trametre al cap del secretariat de la Gran Lògia de França una llista amb la relació dels germans espanyols "que se encuentran en Francia y se hallan fuera de los campos de concentración". En la relació de membres exiliats de la maçoneria a França hi consten dos fills targarins: l'advocat Ramon Sanahuja i el llibreter Emili Eroles.²

Al cap d'uns mesos d'estar a Tolosa, fan cap Montpeller acompanyats de la família de Josep Sastre Torruella, metge, alcalde de Tremp i Comissari Delegat de la Generalitat a Lleida. El nen en Víctor Sanahuja de quatre anys recorda que: "Vivíem en gran apartament cèntric amb un gran balcó i tres famílies de polítics catalans : Família Sanahuja, família Dr. Sastre i ?. Recordo moltes reunions amb moltes persones ,escoltant i comentant les notícies de la guerra. Jo estava enrabiat perquè volia escoltar música."

A Montpeller, s'hi troba la residència de la Generalitat, instituïda i fomentada especialment pel president Lluís Companys, i que fou una peça clau en la seva estratègia de suport als exiliats, fonamentalment, de perfil polític³. 

En seguirem parlant al proper escrit.

1 Una carta de Pompeu Fabra a Carles Pi i Sunyer, a cura de Francesc Vilanova i Vil-Abadal. Els Marges, Núm. 61 (1998 Setembre).

2 Clara, Josep. "La maçoneria a l'exili: França, 1939". Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, [en línia], 2011, Núm. 6, p. 101-28.

3 Puigarnau Torelló, Xavier. Economia i cultura en el primer exili. França, 1939-1940. Les finances de la Generalitat de Catalunya i les residències de Montpeller i Tolosa. 2014